ALLÓ QUE M’AGRADA DE LES MUNICIPALS

Senzillament discrepo de l’opinió generalitzada que el percentatge de les votacions catalanes és un èxit. Una abstenció de gairebé el cinquanta per cent em resulta decepcionant. La millora d’un 6% i escaig és una bona millora, però cal recordar que els resultats anteriors comparatius eren massa minsos. Una abstenció que supera el 25% és molt significativa i denuncia que el model polític no funciona correctament. Accepto els resultats, perquè es mouen en l’òrbita política del temps, però no els puc valorar de bons.  I no ho són per manca de representativitat global. Però no tot és negatiu en la vida. Si han produït dues circumstàncies que han refermat l’esperança del futur d’una Catalunya independent. Per primera vegada en la democràcia espanyola s’ha escoltat la veu potent del poble amb dos missatges molt clars: a) el poble és actor de la història i b) un percentatge molt significatiu vol que el seu poble decideixi el seu model polític. I la veu ha estat i és molt potent, no només a Catalunya sinó en autonomies que el poder se les prometia molt felices i ara es tambaleja. I aquest fet s’ha viscut a casa nostra, a Madrid, a València, a Ses Illes i en altres que les informacions m’han arribat borroses. És veritat que en aquesta irrupció ciutadana s’hi han aixoplugat alguns partits polítics, circumstància que em fa malpensar. Però el fet hi és. Algun temor deuria tenir el President del Govern sobre la situació a València quan a corre-cuita llogà un avió particular per arribar a temps de donar suport a les candidatures de l’ajuntament i de la comunitat autònoma. Les circumstàncies han demostrat que es van mal gastar els 15.000 € del lloguer de la nau d’un conegut president d’un club de futbol. La veu del poble va roncar més fort que els motors de l’avió. A Catalunya s’ha produït un doble efecte: un candidatura sortida de la ciutadania, amb algunes inclusions polítiques, ha guanyat les votacions per l’Ajuntament de Barcelona. És un fet i cal respectar-lo. Els comunicats dels seus objectius fan por a sectors benestants i aixequen l’esperança als menys afavorits de la societat. És trobarà l’equilibri necessari? Serà net el joc de les relacions polítiques? No ho veig clar. Però hi ha la segona part. Quina serà la postura d’aquest grup guanyador en relació amb les votacions del 27 de setembre? Corren veus que considero massa negatives. Personalment estic convençut que la líder del moviment polític guanyador a Barcelona recolzarà el dret a decidir i no li girarà l’esquena. Ella sap prou bé que la solució dels mals que pateix la societat civil senzilla passa per la independència de Catalunya. Independència que políticament rebrà el recolzament dels polítics independentistes i el vot dels ciutadans superarà el de les eleccions municipals. No debades aquest moviment popular és avui, en el món, el motor del canvi de model polític que s’està produint. Una nova mentalitat de fer política està exigint el poble i allò que encara és millor i més interessant l’està programant i dictant la nova filosofia política de la nova convivència universal. El concepte d’un món global el teoritzen amb la seva aportació els ciutadans i els intel·lectuals adaptaran a les necessitats dels nous temps. Catalunya per la seva creativitat és un actor molt interessant en aquest procés històric.