EL DOLOR DE CATALUNYA NO IMPORTA A ESPANYA

És una demostració de insolidaritat començant pel govern i partits d’abast estatal bàsicament. Els problemes econòmics de Catalunya, que afecten principalment al poble treballador, no necessiten comprensió estatal. És una conseqüència de la corrupció política existent a tots nivells, a casa nostra també n’hi ha i té la seva part de culpa, però no tota. Escoltava un economista, conegut internacionalment, afirmar que el problema econòmic d’Espanya, per tant de Catalunya, està produït per una legalitat existent que deixa la porta oberta al gran capital. En una paraula, la legalització de la corrupció. Legalment el pobre ha de ser cada dia més pobre i el ric cada dia més ric. I la política quin paper hi juga? El de l’escolanet que diu sí a tot. No m’ho puc callar, la política s’ha abaixat les calces i no exerceix com és per naturalesa la seva obligació. La meva filosofia em diu que l’equilibri de la convivència mundial és responsabilitat de la política i de la religió i l’economia, la cultura, la filosofia, la ciència, l’art, el treball, el lleure i la solidaritat són instruments que la política en el seu espai i la religió en el propi han de tenir-ne cura perquè compleixin el seu deure de servir a la humanitat. Però avui, ni la política, ni la religió tenen capacitat de cridar a l’ordre i en particular a l’economia en mans d’una minoria que s’ha apoderat dels bens de la societat, amb la corrupció del vist i plau de la llei que amb astúcia han obligat a redactar a favor dels seus egoismes. Però la gran economia s’ha preocupat prou de bastir de netedat la política i la religió perquè li traspassessin el poder. Cridar a l’ordre i tornar les aigües a la llera del riu humà només és a l’abast de la humanitat tota. Sembla ser que aquest pas s’està donant, també a Catalunya i que preocupa a la política en el govern. Però allò que no preocupa, però que no tan tard com alguns es pensen arribarà, és que la societat civil exigirà a la política i a la religió el compliment dels deures que la natura les hi ha encarregat. Deures que són un servei a tota la humanitat no a l’egoisme personal d’una minoria. I el barem regulador serà la dignitat del ser humà. L’orgull del No, a la pell de brau està trontollant, el poder està canviant de mans, però cura amb alguns polítics que intenten infiltrar-se i això és el risc de tornar al passat. I aquest risc és un perill greu per a Catalunya perquè l’objectiu dels polítics unionistes és que continuï esclava i que si li fa mal, tal dia farà un any. És veritat que el millor metge per guarir la malaltia són els propis catalans. És allò del “medice, cura te ipsum” dels llatins. I és per aquesta raó amb el dret natural de base que la medecina indispensable no és altra que la independència. Independència de Catalunya, que amb tota certesa, esdevindrà medecina també per a Espanya. La filosofia pròpia d’Espanya és una filosofia diferent a la catalana, però filosofies que no es contradiuen sinó que dialogant es coordinen. I no hi ha coordinació sense ser estats diferents. Catalunya necessita la independència per ser, estar i fer i no es negarà al diàleg democràtic.