El mes de maig d’enguany ha esdevingut per voluntat de
la història un més d’una gran profunditat pedagògica, social i política, molt
especialment a Catalunya. I és un més també de fires de tota mena. La Fira de
l’Ascensió de Granollers, com la major part, ens recorda la memòria d’una
realitat humana que per raons de comoditat, massa sovint, són ajornades per no
dir anul·lades. I aquest comportament ens demostra amb les seves conseqüències
com el concepte de globalitat històrica es desnaturalitza i es manipula. Em
refereixo a la part que li pertoca a l’esperit, que té un sentit de religiositat, i a l’apartar-lo
minvem de poder una capacitat molt humana psicològicament que és la
transcendència. I l’esborrar de les nostres vides aquesta condició, caminem per
la vida a peu coix amb la corresponent incapacitat d’arribar a tots els indrets
que la condició humana ens exigeix. La Fira, és una celebració amb tot el seu
potencial de festa, que ens posa davant els nostres ulls com podem actuar i hem
d’actuar si volem gaudir d’una convivència verdadera, justa i pacífica. I ens
explica que rau en el treball, el joc, el coneixement, el voler amb la condició de que la nostra intel·ligència
ens meni pel camí de la racionalitat. Però l’espai de festa ens porta a un altre espai, el de la memòria històrica, el
perquè existeix la fira, que suposa, per què triomfa o fracassa i com i quan
han entrat a formar part del nostre espai vital. En el meu record la Fira de
l’Ascensió de Granollers ha viscut etapes prou significatives, la dels temps de
la dictadura desenvolupada en el centre de la ciutat i amb una incidència de
victòria que li donava la celebració cinematogràfica. Un altre espai
d’estancament, seguit d’un de resurrecció, gràcies a la ciutadania representada
per la indústria i el comerç i la fase següent i actual en que les regnes
passaren a mans de la política. L’esplendor de la mateixa ha estat marcada per
les circumstàncies amb una condició indispensable la voluntat de persones per
mantenir-la viva. Com totes, la de Granollers, també és una fira de la gent, de
la gent que la fa seva amb diferents responsabilitats d’existència, la de qui
l’organitza, la de qui hi forma part, la de qui hi participa i molt important
la de qui la fa seva visitant-la. En resum sent-hi. La fira fa cultura, fa
economia, fa festa i fa país. Per una fira netament catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada