És vergonyant la manipulació, que una part de la
humanitat, fa dels bens naturals. El sol, cada dia, reparteix solidàriament la
bondat de la seva llum sense fer diferències amb la peculiaritat
d’interferències climàtiques que suavitzen i matitzen les intensitats, però els
efectes de la llum solar arriben a tot el planeta. En la consideració d’aquesta
realitat hi trobem fenòmens de protecció quan per algunes raons la potència
podria perjudicar la trajectòria d’alguns éssers vius. És la mateixa naturalesa
que no contradiu sinó que regula en
benefici de la vida, en moments precisos i determinats. Però la presència de la
llum solar directament o indirecta afavoreix. Allò que la naturalesa compleix
d’acord amb el seu programa normatiu, la humanitat té capacitat de
desnaturalitzar. Els beneficis del sol directament i indirecta han d’arribar a
tots els éssers humans. Però aquest objectiu no es compleix i massa persones
pateixen en les seves carns aquesta
mancança provocada per l’egoisme. Les riqueses materials són vehicle perquè la llum arribi a tothom. I
aquest vehicle és aturat constantment per manipulacions insolidàries, vestides
de pell ovella normalment. Però la manipulació és molt sibil·lina. Afecta a la
capacitat productiva, la impedeix, per una banda deixant sense feina als
productors i per l’altra provocant crisis econòmiques, que tenen una doble cara
superba. Per una banda causen misèria per a la gran majoria i per l’altra fan
més rics als que ja ho són molt. És la gran hipocresia de la societat que ha trobat
en la manipulació el doble efecte de simular ser bona provocant mal viure. És
l’efecte del poder absolut que vol ser ell sense cap participació. I la
presència d’aquest poder absolutista crea miratges que esdevenen la pobresa de
la gran majoria. Una gran majoria a qui és vol enganyar amb una simulació
descarada d’una solidaritat política basada en la mentida. Un poder que causa
malestar i pobresa generalitzada no ho és mai de solidari. No és ni en el món polític, ni en l’econòmic, ni en
el cultural, ni en el religiós. És inversemblant que a ple segle XXI, amb la
implantació d’un model democràtic, existeixin poders polítics de pràctiques i
efectes absolutistes. La pell de brau es
troba en aquesta situació. Però no és una excepció de la història que una part
de la nació es rebel·li. Sortosament aquest fenomen és una constant de la
humanitat, com un record del programa que s’incompleix i crida a l’ordre.
Catalunya, no actua excepcionalment, sinó en el marc de la filosofia de la
història. Catalunya exigeix que els efectes del sol que surt cada dia per
tothom el pugui gaudir amb tots els drets dintre de l’ordre natural. La
independència de Catalunya vol gaudir solidàriament els bens de la naturalesa
en benefici de tota la humanitat. Ningú pot impedir que el sol surti cada dia
per tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada