La història d’Espanya no ha seguit el programa natural
de l’evolució, ni tampoc la filosofia de la convivència universal de la
humanitat. Quan en l’evolució d’un país s’imposa com a condició la voluntat
única de domini sobre els dominats, com és el cas d’Espanya, els resultats,
malgrat els esforços de resistència per part del dominat, palesen un greu
desequilibri basat en els greuges amb que castiga el dominant. És curiós en el
cas d’Espanya, com es pretén demostrar que és un estat modèlic en el procés
globalitzador del segle XXI. Catalunya, que ha estat un Principat modèlic, amb
els defectes propis de la seva gent com en cada col·lectivitat, ha patit sempre
imposicions i no ha gaudit el respecte a la seva legislació, una legislació tan
antiga com la més antiga d’Europa i que a partir de Felip V fins avui ha estat
i és arraconada, desprestigiada i abolida. I malgrat tot, el sentiment català
perdura, sempre ha contribuït al benestar general, benestar del que només
s’accepten els diners que serveixen per engruixir les arques de l’estat. El
segle XXI que continua la tendència de reconèixer els drets de les diferents
nacions,el poble Europa, contempla astorat com l’estat espanyol continua amb la
seva ideologia recentralitzadora. A Catalunya les dues tendències s’enfronten i
malgrat les darreres enquestes de La Vanguardia, estic convençut que el seny
català imposarà la lògica d’un procés que tres cents anys d’història manipulada
no ha pogut aniquilar. I aquest procés, a la primera meitat del segle XXI, és
més viu que mai i està caminant ferm perquè la fe del poble català creu i està
convençut de la legalitat de la seva sobirania, que es fonamenta en la llei natural,
documentada per la voluntat de les persones. Catalunya té una història pròpia i
és conscient i coneix molt bé que significa la globalitat. Catalunya sap perfectament
que per assolir una excel·lent globalització cal una excel·lent identitat de la
personalitat dels ens que la configuren. I
Catalunya té dret a ser un ens individualitzat com estat independent
dins la Unió Europea. La recuperació d’aquest dret és irrenunciable i indispensable
per poder ser, fer i estar amb garanties positives globalitzadores. Una Europa
Unida no és pot permetre la realitat d’una nació, que perquè està sotmesa, no
li serà possible contribuir amb tot el seu potencial cultural, econòmic,
polític i social. Catalunya n’és conscient i per aquesta raó treballa i es
manifesta i es prepara per declarar-se democràticament independent. Si per
raons extra democràtiques Europa no l’accepta, res impossibilita formar part
del grup dels SET, (hepta) amb tots els beneficis i possibles problemes que
comporti, problemes que mai seran superiors als de l’Estat Espanyol, que no d’Espanya.
L’Europa dels pobles és la tendència històrica de la democràcia. Lamentablement la Unió Europea no
és un model massa clar d’aquesta tendència. Ho palesa el fet que no totes les
nacions europees en formin part i que no està regida per un Parlament Europeu i
el seu corresponent govern. Actualment és un conglomerat d’estats sota el domini
de l’economia mundial. I això no és democràcia. Catalunya vol formar-ne part
per fer un pas nou cap a l’assoliment d’un model democràtic europeu dintre la
globalitat mundial. És la veu dels pobles que volen viure amb els drets i
deures que els hi pertoca per naturalesa i amb el reconeixement de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada