ÉS MOLT GREU NO ENTENDRE UNA XIULADA

La història de la humanitat no és inamovible, és canviant. Aquest moviment aporta motius a la filosofia de la convivència per una anàlisi dels fets, que sempre seran efímers per la senzilla raó que el ser humà és temporal, comença i acaba. I en aquest començar i acabar s’hi troba la raó de les diferències. I és precisament la filosofia de les diferències una exigència d’observació, estudi, diàleg i consens des de la racionalitat amb insinuacions de la passió. Les insinuacions passionals són necessàries però necessiten la intel·ligència per ser integralment humanes. I aquesta lluita si no porta a una convivència basada en el respecte a la diferència és una lluita desestabilitzadora i fomenta l’odi. En síntesi, la xiulada del Camp Nou, amb motiu del partit de final de Copa del Rei entre el Barça i l’Atlètic, no és res més que un avís i una demostració de la incongruència de la lluita política, real malgrat es vulgui embolcallà amb pell d’ovella, que l’estat espanyol manté contra dues nacions que defensen els seus drets de llibertat. No obrir els ulls davant d’aquesta realitat és una demostració de feblesa política que es recolza en la força de la llei i de les armes. La xiulada del Camp Nou, oficialment era la xiulada del futbol nacional contra la intromissió política, perquè oficialment els assistents que xiulaven eren espanyols. Una sanció és una demostració oficial de l’efecte boomerang. Se’m dirà que eren bascos i catalans. De fet, sí, però de reconeixement oficial no. I precisament aquesta dicotomia és com diuen els castellans, “la madre del cordero”. La xiulada palesa el fracàs de la política d’un estat que vol ser democràtic i no ho és. I no ho és perquè no accepta les diferències i no accepta el diàleg. Ja han amenaçat amb sancions. A qui castigaran? Al responsable de l’organització? No, perquè en són els possibles castigadors. Als xiuladors, a tots és impossible i davant la llei es descobriria la incongruència. Als dos clubs? Seria una injustícia i una demostració d’irresponsabilitat per no acceptar errades pròpies. Des de la meva anàlisi de defensor de la llibertat i la independència dels pobles, la xiulada del Nou Camp és un dret natural contra unes lleis opressores, i dic opressores perquè els responsables de fer-les complir no tenen més diàleg que el”no” oblidant que les lleis humanes compleixen el programa de la història, són canviants, com ho són els temps, els pobles i les nacions. Personalment, beneïda la xiulada perquè és un instrument en mas de les persones per fer progressar. I des de la presència del progrés és molt greu no entendre la xiulada.