El procés català cap a la independència, cada dia que
passa, és més determinant i sense marxa enrere. N’escoltarem moltes de
proclames de les bondats de l’estat espanyol envers Catalunya, però hi ha una
de les seves bondats que és un autèntic bumerang, el NO al diàleg pel dret a decidir. Però al costat
de les campanyes de promeses que mai han complert i haurà l’altra campanya fora
de Catalunya contra els catalans. Una constant que té tres segles d’història i
el segle XXI no ha eliminat del seu discurs. Malgrat tot, estic convençut que
la sorpresa saltarà per part del vot dels immigrants castellans, andalusos i
extremenys bàsicament, que tenen un argument al seu favor: volen la felicitat
dels seus fills i la panoràmica política i econòmica d’Espanya fa sospitar una
tornada als anys quaranta del segle passat. I les persones agraïdes saben
ser-ho sempre. És veritat que per les xarxes corren barbaritats contra Catalunya
i els catalans, però també contra els immigrants que es posicionen a favor de
Catalunya. Tinc un amic andalús de 87 anys que em va prohibir parlar-li en
castellà perquè la llengua de Catalunya és el català. I aquest senyor va fer
unes declaracions del dret de Catalunya a ser independent i encara hi afegia
que feia anys que s’havia d’haver separat d’Espanya. M’ho ha dit més d’una
vegada. A aquest senyor, per unes declaracions en un vídeo per Internet li van
ploure els pitjors insults que es poden dir a una persona. Per sort i això és
mèrit també de la Catalunya solidària molts immigrants són uns grans defensors
de la independència i molts d’ells parlen un català perfecte. També hi qui no l’ha
après i ni se n’ha preocupat, però fins i tot en els que són només
castellanoparlants hi saltarà el vot sorpresa per a la política estatal.
Sortosament els que fan més soroll no són majoria, la majoria silenciosa donarà
la gran lliçó democràtica del dret a decidir. Les famílies que han rebut la
sentència favorable del Tribunal Constitucional són una extraordinària minoria
i per altra banda ha servit per convèncer a la majoria a donar la raó a la
llengua catalana, malgrat les imposicions darreres del Ministre de Cultura. El
24 de maig els regidors de cultura i ensenyament dels ajuntaments catalans
seran independentistes i el 27 de setembre els fonaments de la llibertat seran
més sòlids i ferms perquè estic convençut que els vots favorables superaran els
tres milions. Amb els immigrants i la cultura Catalunya serà independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada