Amb rauxa i seny cap a la independència

La maquinària de l’estat ja ha mogut peça, imputar a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, que declararan davant del  TSJC la primera quinzena d’octubre. Els entrebancs continuaran però la raó està a favor de la independència i no hem de tenir por. Amb el mandat rebut de les urnes, Catalunya ha de continuar amb fermesa el camí, perquè la voluntat majoritària popular democràticament és llei i el que és antidemocràtic és la postura de Ciutadan’s al no respectar els resultat, demanar la dimissió d’Artur Mas i noves eleccions. Es pensen que són el que no són i espero que en les eleccions generals tinguin prou motius per reflexionar. Al marge dels enemics de Catalunya, encara que es diguin amics, la força de l’independència ha de treballar i créixer, seguint el full de ruta marcat amb la seguretat que malgrat tots els auguris de la bola de vidre dels endevinadors unionistes, aquests tindran l’ensurt que la bola se’ls hi trencarà cansada de fer-li dir mentides. He seguit en gran part l’entrevista dels Matins de TV3 al cap de llista de la CUP, Sr. Bolaños, he llegit els twiters de David Fernàndez i n’he tret el convenciment que la CUP, indispensable el seu vot, serà fonamental i, decisòria en el camí cap a la independència i no fallarà. I els que no hem de fallar som els ciutadans defensors del dret a decidir i de la independència amb la certesa que en el tram final no li faltarà a Catalunya ni el vot de “Catalunya sí que pot”, ni el d’”UDC”. No sóc politòleg, dic el que penso però estic convençut que el vot català en les eleccions generals del desembre serà decisiu i obrirà els ulls de molts espanyols que no estan d’acord amb la política ni del PP, ni del PSOE. Catalunya en les generals ha de tenir un vot cent per cent independentista perquè el món, que ja està convençut, se’n convenci encara més del dret que té Catalunya de ser un estat independent dintre de la unió europea i en cas de no tenir prou recolzament l’EFTA ens rebrà amb els braços oberts en la que hi juguen les nacions petites amb una economia més sanejada que la majoria d’estats de la unió europea. Des de la meva postura teològica de la història en la que la intervenció divina no és directa sinó a través de causes segones, s’han donat aquests darrers dies dues situacions que hem de ser prou intel·ligents en la seva lectura: a) Junts pel Sí, ha aconseguit 62 diputats. Els del No en tenen 63, sempre que Catalunya sí que pot s’alineés amb el No, que no he crec. Però s’han de mesurar les possibilitats. Aquesta circumstància fa necessari algun vot positiu de la CUP, del que personalment no en tinc cap dubte. b) la declaració d’imputat del President de la Generalitat. Una evidència més de com “Fuenteovejuna todos a una” al costat del President i la CUP no fallarà. No tinguem cap dubte, ni por, la victòria final serà més lluminosa per universal.