“Espanya és la nació més antiga del planeta”

Solemne lliçó d’història del ministre Sr. Margallo que deixà astorada l’audiència política internacional. Davant una afirmació tan categòrica m’he preguntat quins són els seus arguments històrics o científics que ho avalin. Els històrics ho neguen, els científics no ho sé. Donant-li voltes m’he capbussat en la teoria de l’evolució i he trobat l’explicació que Espanya deu ser fruit d’un principi evolutiu que de la mateixa manera que apareixien els diferents components naturals, terra, aigua i aire, fauna, flora i l’home, degué aparèixer Espanya. Però el meu dubte era enorme. Les nacions les fan les persones i el dubte, com deuria ser el gen dels espanyols tan antics perquè si són els mateixos dels actuals, una cosa sí pot ser veritat,  el concepte absolut que en tenen de la seva veritat davant el concepte democràtic de la majoria. Òbviament que anar pel món argumentat la marca Espanya fonamentant-se en en l’antigüetat és un argument d’una feblesa gran davant la imatge que project  en el dia d’avui. Sr. Margallo es pot acceptar el concepte d’antiguitat en el temps per una raó:  la seva política deu enyorar els temps prehistòrics, per què per ser la mès antiga  ha de ser prehistòrica. Les figures de les coves d’Altamira donen una imatge de progrés que la política espanyola del segle XXI no supera. Sr. Margallo, no anem bé, passejant-nos pel món donant lliçons d’història que no són, oblidant fer la política que cal perquè la tan estimada Marca Espanya sigui veritablement un exemple democràtic a seguir. Si les lliçons d’història, que em van donar, no les vaig entendre malament crec que a Europa les diferents nacions foren resultat del fracàs imperial franc, avalat per l’Esglèsia, de voler fer un imperi global. I aquesta voluntat va fracassar per inviable i aleshores es formaren diferents nacions i en aquell temps Espanya, com l’actual, no existia perquè hi havia diferents regnes. Sr. Ministre, amb tots els respectes, la nació espanyola tal com avui es coneix va començar l’any 1714. I els fets que la crearen són totalment contraris al model social democràtic del segle XXI i nomès per aquesta concepte i tendència Catalunya té tot el dret a ser independent. Un fet és cert, Catalunya en l’antigor que el Ministre proclama, no formava part d’Espanya. Els seus gens no són els mateixos.