La diferència indispensable per la unitat i la globalitat

Quan escolto els polítics que s’omplen la boca de globalitat i allò que primer fan és negar el dret a la individualitat, dirigeixo els meus ulls vers l’univers. És inherent a la seva existència la infinita varietat d’éssers, inorgànics i orgànics i en els orgànics hi trobem la fauna i la flora i en cadascuna una gran varietats d’espècies. I entre elles s’hi mou l’ésser humà, femení i masculí. I totes aquestes diferències formen la gran meravella de l’univers. La naturalesa ens demostra en què consisteix la unitat i la globalitat. I perquè aquesta unitat i globalitat, en un món en moviment, millorin, la unió i la globalització basteixen la filosofia que ens ho explica i estudia. La centralitat rau en l’evolució de progrés. Minvà la capacitat progressiva de cada diferència no produeix altre efecte que la destrucció de la unitat i la globalitat. Unitat i globalitat són dos conceptes que es necessiten i es complementen sempre que no es manipulin els seus conceptes. Unió no és el mateix que unificació i globalització no significa donar la clau només a un element. Una bona unió no és possible sense la intel·ligència com tampoc ho és la globalització. Com s’ha d’actuar en el camp de la humanitat per aconseguir unitat i globalitat ens ho ensenya el ser humà. La persona no és només un membre, un òrgan, una capacitat. Entre els elements constitutius en trobem de físics i de psíquics i una excel·lent harmonia entre ells ens dibuixen la imatge d’unitat i globalitat. Els components físics i psíquics  del ser humà ens demostren com evoluciona l’individu i la col·lectivitat en circumstàncies de temps i espais diferents. Aquestes circumstàncies temporals i territorials condicionen certes maneres de viure i de comportament en el món social, polític, religiós, cultural i laboral. El resultat ens el dóna l’existència d’ètnies que igualen per naturalesa els individus. El no respectar l’orientació donada per la natura porta a situacions injustes que en l’actualitat han convertit la persona en un nombre, no en un ser viu que pensa i progressa. S’ha començat per no respectar els espais i apoderar-se de les seves riqueses naturals. Apropiar-se dels bens naturals i el poc o nul respecte a la persona han portat a la humanitat a la cruïlla actual de la injustícia com norma de convivència. No es respecten els espais, no es respecten els drets de les persones i una part de la humanitat ha ideat i imposat una globalització que consisteix en posar en mans del diner tot el poder organitzador. Uns pocs volen dominar-ho tot. No és estrany que amb aquesta filosofia l’estat espanyol  entengui la unitat i la globalitat amb la centralitat del diner i del domini territorial i no accepti els drets de Catalunya a ser independent. És un enfrontament entre la filosofia de la naturalesa i la idea del diner i del poder com factors socials. Resultat: desequilibri, crisi, pobresa i guerres. No tinc cap mena de dubte, cal un reciclatge en la política mundial basat en les lliçons de l’univers i del món espai natural dels éssers humans. Si existeixen altres móns com el nostre caldrà conèixer si la seva filosofia és igual o semblant a la nostra. Aquesta és la meva base i filosofia sobre el dret de Catalunya a ser una nació independent i lliure.