La justícia social base fonamental del meu vot a la CUP

Les paraules d’Isabel Vallet, número 84 de la llista per la CUP de Barcelona confirmen la meva filosofia de la justícia social que es fonamenta en un repartiment just de la riquesa i un tractat escrit per Lluis M. Xirinacs i Agustí de Challeaux em dóna arguments més sòlids i encara que per alguns sembli fugir d’estudi l’evangeli me’ls fa més ferms i raonats. Diu Isabel Vallet:” Tot el que es pugui fer per garantir menjar a la gent que passa gana, en contra de la pobresa energètica, per la urgència habitacional, tot això ens sembla de mínims, s’ha de fer; però en tot cas, això no és aconseguir justícia social. Això és posar pegats a la misèria, gestionar malament el capitalisme. Nosaltres no aspirem això,aspirem a canviar la propietat de la riquesa perquè, si es vol, estigui al servei de l’interès col·lectiu.” (El Punt Avui, 7-setembre-2015 pg.6) I la justícia social no és només el dret a subsistir sinó a fer-ho també dignament. I la primera condició de la dignitat rau en la llibertat personal, que comporta la col·lectiva. Penso que no s’assolirà una convivència  mundial en pau mentre no es respecti la persona i esdevingui la raó de la política i la religió. Estic al costat de la CUP perquè el meu sentit religiós me la fa propera independentment de les ideologies religioses dels seus components, que poden manifestar-se ateus i en el punt del repartiment de la riquesa estan més propers a Déu que molta gent que es dóna cops al pit i fins i tot fa almoines. L’almoina en un cas personal pot ser necessària però l’almoina no soluciona la justícia social perquè qui té molt continua tenint-ne i qui no té res continua sense res. I el llibre fonamental del judaisme i del cristianisme en les seves primeres pàgines afirma que els bens naturals estan al servei de tota la humanitat i no només d’una part. I això és justícia social. I si fem un salt fins a l’evangeli ens trobarem amb paràboles que condemnem obertament el mal us de les riqueses en perjudici dels pobres. Aquest punt del programa de la CUP, encara que  no sigui cristiana, és fonamental teològicament argumentat en els llibres bíblics, base dels estudis teològics. Sincerament, el dia 27 S, ha de ser el gran dia de la independència perquè és el pas que necessita Catalunya per construir un nou país exemple mundial de justícia social. El vot a la CUP és garantia. Aquelles persones que dubten, amb la mà al cor els hi dic no tingueu por, el vostre vot és més evangèlic que molts dels vots d’aquells que es pensen tenir en propietat la veritat. Catalunya necessita ser independent. Pensem-ho bé.