Per les obres els coneixereu, és una norma evangèlica
d’abast universal. És el ressò d’aquella dita castellana “obra el bien i no
mires a quien” i de les paraules de Jesús a la Samaritana “ara no haureu d’anar
al temple a resar sinó fer-ho en esperit i veritat” perquè el veritable temple
és la persona. Si ella no és justa i veraç, les parets del temple no serveixen
de res. De la CUP m’interessen les obres i les paraules dirigides a les obres
que volen. I van dirigides al benestar del poble. I aquesta finalitat és la raó
del meu vot amb la independència com urgència inqüestionable. Seran les
persones de la CUP religiosos o no, potser poden ser agnòstics o ateus, no em
preocupa, allò que sí em preocupa és si les seves paraules responen a les seves
obres i en la vessant política comprovada a que corresponen, tenen un objectiu
de benestar de tots els ciutadans. Volen una política del benestar i per
assolir-ho cal reciclar l’economia capitalitzada per una minoria responsable de
les crisis i de la pobresa cada dia més generalitzada. No crec que els de la
CUP vagin contra les persones, van contra la manipulació i la corrupció. És
molt significatiu el seu vídeo de propaganda en el que la furgoneta s’avaria i només
és possible fer-la córrer amb la força de la gent. Dissortadament la societat
està tan contaminada pel desencís als polítics que, quan n’apareixen d’honrats,
li és difícil creure’ls i el fica al mateix sac. La CUP es resisteix anar-hi i
no té altra sortida que anar per lliure. Aquesta característica de llibertat
hauria d’obrir els ulls i no tenir por d’allargar’li la mà. La presència de la
CUP i la seva trajectòria en el camp de la política ens hauria d’obrir els ulls
i merèixer que per la nostra part els hi dediquem, al menys, una anàlisi del
seu programa. Per la seva conducta dóna la impressió que són gent que no diuen
mentides i són coherents amb les seves promeses. És veritat que tenen un punt
de radicalitat però un enfrontament seriós a la corrupció política no és
possible sense ella. Radicalitat no vol dir apartar sense més ni més, pel que
he comprovat les persones de la CUP són gent intel·ligent i formada en el model
polític de l’esquerra, que, malgrat tot, és el més social i més avançat que el
de la dreta, sobre tot de la dreta radical que governa Espanya. Quan repasso el
sermó de la muntanya de Jesucrist més em convenço del meu recolzament a una
esquerra declaradament humanista socialment i política, i malgrat no ho
manifestin, amb alenades d’evangeli. Els fruits de la política europea i
espanyola en particular em recomanen defensar una política, com la de la CUP,
amb el segell d’independència i política social justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada