Pregar per la unitat d’Espanya

La unitat dels pobles, com es dedueix de la lectura de la bíblia, és responsabilitat de les persones que Déu respecta i allò que demana és que els homes i les dones visquin en justícia i veritat. Feta aquesta reflexió, l’oració és una relació personal amb Déu en tot allò que fa referència a la integritat individual i capacitat relacional. Les persones òbviament viuen efectes polítics i la política, com la cultura i també la religió ha de disposar de persones preparades per complir els seus respectius objectius. Penso, amb tot el respecte, que l’oració ha d’anar dirigida ha tenir persones polítiques preparades que visquin en la seva funció directiva i actuïn amb justícia i veritat. Sr. Arquebisbe de València l’organització territorial dels pobles no és tema religiós depèn de la voluntat de les persones que configuren la col·lectivitat amb un model polític propi i formar un estat independent d’acord amb el progrés actual. Està molt bé convidar a la pregària però és una intromissió, que l’evangeli no accepta, que la religió es dediqui a la política. Recordin les paraules de Jesús a Ponç Pilat que li recordà que no tindria cap autoritat sobre ell si no li hagués estat donada per Déu i no li va discutir la seva sentència de mort. La va acceptar i Jesús sabia molt bé perquè Pilat el condemnava. La vostra condició d’autoritat religiosa i estudiós de la teologia li parla que Déu actua a la terra per causes segones, no directament i respectant la llibertat com qualitat integradora de la persona, respecta les maneres de procedir encara que no siguin bones. La crucifixió de Jesús és una prova extraordinària i no em digui que la intencionalitat divina era una altra, que és veritat, però aquesta intencionalitat es va complir amb una sentència humanament injusta malgrat estar dictada d’acord amb la llei romana, que d’acord amb ella Pilat actuava justament. Precisament el sacrifici de Crist tenia com un dels objectius la justícia social. Justícia que encara, avui, necessita reciclatge i moltes persones critiquen en aquest sentit les riqueses de l’església. Està molt bé pregar, és una relació divina, però una pregària no pot ser mai una acusació contra un poble que té tot el dret a viure independent i a separar-se de l’estat que el sotmet i no li reconeix els seus drets. Em nego a creure que no conegueu la història d’Espanya i de Catalunya. Reverendíssim Arquebisbe de València la vostra missió no és fer política i amb la vostra pregària, dissortadament, en feu i gens bona. Pregar per què els polítics i els ciutadans siguin justos i verídics sí, per oposar-se a organitzar-se democràticament els pobles, no.