Seny i sentit comú desprès del 28 S.

Mariano Rajoy desitja poder dialogar amb seny i sentit comú a partir del 28S sobre el problema català. M’agrada l’expressió. Vol dir que fins aquesta data, i sobre tot durant la campanya, no s’ha tingut ni una cosa, ni l’altra. Però qui no en tenia? Suposo que aquell que parlant del tema no sabia interpretar la Constitució Espanyola i s’emparava sempre darrere del NO. I és curiós perquè afirmava que és dialogant i estava disposat al diàleg amb Artur Mas però amb la condició que no es tractés del tema català del dret a decidir. I ara, que veu perduda la causa, demana seny i sentit comú, suposo que déu ser  per la seva part. No és una demostració de sentit democràtic  voler dialogar d’un tema quan el poble ja ha donat el seu veredicte. Però de totes maneres aquesta postura de seny i sentit comú no és gens fiable perquè aferrat a la seva veritat, la conversa amistosa no serà possible. I és significatiu que aquestes paraules les pronunciï dos dies abans de les votacions, donant un signe de bona voluntat. Però Sr. Rajoy, la voluntat del poble és sobirana i la voluntat dels catalans amb la Constitució a la mà, membre siguin espanyols, és sobirana i desprès continuarà sent-ho perquè el poble català com a poble és sobirà a casa seva. Per què Sr. Rajoy amb qui s’ha de dialogar és la gent  i el Sr. Mas no ha fet altra cosa que escoltar-la i complir la seva voluntat. Possiblement, Sr. Rajoy, potser és exemple que com a governant li serà un bon consell. A questes ratlles les escric el divendres anterior al diumenge 27S i ho faig amb la seguretat de victòria. Penso que no és temerària la meva postura perquè tinc fe i confiança en la gent i he escoltat la seva veu democràtica majoritària. Jo em pregunto, acceptaran democràticament el PP, C’s, PSC, Catalunya si pot,i UDC ? perquè el cap de llista del PP ha dit que si guanya el SI promourà una manifestació multitudinària del NO. És el seu sentit democràtic. Resulta que la democràcia consisteix en acceptar el vot quan és favorable al PP. Una interpretació especial de la Constitució. Potser sí, perquè el preàmbul comença que és un “desig” de la nació espanyola d’una sèrie de temes que necessita un estat de dret. Emparar-se en el desig deu ser una manera segura d’interpretar la Constitució perquè encara que diguis NO pots continuar dient que tens el desig del SI, però lo legal és el NO. Aquesta interpretació m’ha explicat moltes afirmacions i fets polítics dels partits en el govern d’Espanya. Tinc la seguretat que s’haurà de dialogar amb seny i sentit comú la independència de Catalunya perquè aquest és el mandat ferm que sortirà el diumenge 27S de les urnes amb l’esperança que el seny i sentit comú sigui autèntic i veraç per part de les dues parts interlocutores. El meu vot diumenge serà un SÍ a la independència de Catalunya. Sr. Rajoy, no oblidi el seu desig, el meu que no és quedi només en desig.