La hipocresia necessita consellers...

Sóc lector diari de la Bíblia que per la seva antiguitat ens recorda camins de la història parells als del segle XXI. Cal tenir cura amb qui dóna consells. Catalunya ha de ser intel·ligent, perquè n’hi ha de molt subtils que amagant el cap sota l’ala és creuen profetes. Cal ser molt prudent amb les relacions dels consellers i a casa nostra, en el procés independentista, ull amb els consells recolzats per la política unionista. Valorem les paraules del llibre de La Saviesa referent als consellers: “Tots els consellers exalcen el propi consell, però n’hi ha que aconsellen en profit propi. Vés alerta amb el qui dóna consells; primer informa’t de què té necessitat, per què et podria aconsellar en profit propi; no sigui que tiri la sort per tu i et digui: “Has escollit un bon camí” i desprès es quedi a l’aguait esperant veure què et passa. No t’aconsellis amb un que et mira amb desconfiança, amaga els teus projectes als qui et tenen enveja”. (XXXVII,7-10) És fàcil reconèixer en aquest text l’entrada dels bancs en la campanya catalana amb un clar recolzament de la política del PP. Un petit repàs: a) exalcen el propi consell: es creuen posseïdors de la veritat i factors del bé social. b) hipòcritament amaguen el propi profit. Es presenten com si fossin innocents de les preferents, dels desnonaments, de deixar a l’estacada la mitjana empresa, d’un abús en els interessos, de pagaments injustos als seus alts càrrecs i consellers. Ells han fet el joc al gran capital i a una política que amb habilitat l’han convertida en una esclava del diner. c) donen un consell i desprès vigilen com et va perquè saben que t’han enganyat però et tenen lligat amb la signatura (Cas de les preferents). d) darrere dels seus consells hi acostuma haver “l’enveja” perquè allò que volen és apartar-te del teu camí d’èxits. No sé si estareu d’acord amb mi, amics lectors. Però jo interpreto l’actuació de la banca en el procés català des d’aquest consell bíblic i penso que ni calcat. Estic d’acord amb les paraules del President Mas, no tingueu por, no marxaran. No ho faran per què l’enveja els hi fa tenir por de perdre una bona possibilitat de fer diners i per a ells no compta res més. Les persones són només un nombre per molt que es vantin de la seva política social. La política la recolzen per multiplicar els seus guanys. El tema CASTOR, n’és un bon exemple. Malgrat un comportament, que de social només aparences, és denigrant la seva col·laboració amb la política de la por del Govern d’Espanya. I l’enveja i la por (també en tenen) de perdre un dels millors clients, Catalunya, fa fer a representants del PP, afirmacions com la de Garcia Albiol: “El odio de Mas y la CUP es tan fuerte que están dispuestos a llevarse por delante la estabilidad econòmica de millones de de famílies”. Són tan indecents que atribueixen als altres les injustícies que ells han comès. Per què el pobre, a Espanya, cada dia és més pobre? Només l’enveja d’una Catalunya lliure, independent i prospera els porta a actuar d’una manera que amb la Constitució a la mà en un país  democràtic de veritat ja no estarien en el poder.