Només escolto la meva veu

Resten dos dies pel dia de reflexió i les veus que sonen darrerament només busquen la confusió. La frase “estimem Catalunya i volem continuar viure junts”, vingui de l’estat, vingui de Galizia, d’Andalusia amb un missatge demanat per SCC no m’inspira cap mena de confiança. És la transformació de la desesperació a l’adonar-se de quin serà el seu destí quan Catalunya sigui independent, un destí gens favorable perquè la situació econòmica de l’estat espanyol no pot ser pitjor, digui el que digui el Sr. Rajoy i ell ho sap. I ara a pocs dies de les votacions fan sonar veus de sirena que allò que fan es sembrar més desconfiança. He escoltat un vídeo del President de Galizia i de la Presidenta d’Andalusia que les paraules que ara diuen les tenien que haver meditat quan deien tot el contrari contra Catalunya i presentant qui presenta el vídeo encara genera més desconfiança. És curiós el canvi en les expressions, per raons que sigui, dels polítics espanyols que ens enviaven a passejar in aeternum per l’espai i ara resulta que estimen Catalunya i la volen al seu costat. La paraula amiga és un engany, la volen amiga per explotar-la més del que han fet fins ara. A l’hora decisiva només he d’escoltar la meva veu interior de català que em diu que Catalunya té tot el dret de ser un estat europeu independent i lliure. I aquest és l’objectiu del meu vot, la independència del meu país i convido a l’amable lector a escoltar la seva i a pensar quina de les candidatures que es presenten és la més favorable a Catalunya. Jo penso que només n’hi ha dues, Junts pel SÍ i la CUP. Personalment m’inclino per la CUP perquè la veig més valenta i socialment més decidida a deixar-hi la vida en defensa de les seves opinions. Ho he dit i ho repeteixo és la candidatura que defensaria Lluis M. Xirinacs que afirmava que la independència no es compra, ni es ven, es pren i ensenyava a arriscar la pròpia vida en defensa del seu país. Falten tres dies perquè Catalunya enviï un missatge al món que vol ser independent, i vol recuperar la llibertat que ja gaudia abans de la guerra guanyada per Felip V, 1714, que arrabassà les llibertats de  Catalunya. Les darreres notícies que parlen de manipulacions de documents internacionals, de posicions incomprensibles de certs polítics que haurien de demanar perdó per les seves paraules, de sortides de to del president del banc d’Espanya i de l’arquebisbe de València, de xiulades de la gent al President del Govern, són nous arguments favorables al dret a decidir dels catalans. Europa i el món no abandonarà Catalunya. El 27S, el proper diumenge, el vot per la independència.