Catalunya sí que es pot..

Escollir una contrasenya per identificar una campanya electoral és la imatge central de la filosofia que es vol fer arribar a la gent. “Junts pel Sí” i· Governem nos” són dos eslògans prou clar que indiquen una finalitat. “Catalunya sí que es pot...” és el principi d’una frase que pot acabar amb lectures totalment oposades. Sembla que darrere d’aquestes paraules s’hi amagui la voluntat de l’ambigüitat per poder afirmar ja ho dèiem sigui quin sigui el resultat de les urnes. Dóna la impressió que no es té segur allò que es va a fer i les veuen venir de lluny. Catalunya sí que es pot independitzar és una frase, Catalunya sí que es pot controlar, n’és una altra, Catalunya sí que es pot domesticar, Catalunya sí que es pot dividir, Catalunya sí que es pot subordinar, Catalunya sí que es pot autodeterminar, però deixar la frase a mig construir és una indefinició que fuig de les responsabilitats. Per què un país tingui capacitar d’organitzar una societat civil digna amb tots els serveis ben dissenyats i amb capacitat d’acció allò que primer necessita és ser un país independent i lliure. I és precisament això és el que defensen les dues candidatures clarament independentistes. Les dues úniques que van a unes eleccions que per les circumstàncies actuals són plebiscitàries tal com ho demostren les accions dels govern central. Amb tots els respectes cap de les altres cinc candidatures per la seva manera d’actuar tenen clar allò que és en l’actualitat i no vol ser Catalunya. Catalunya no vol continuar formant part de l’estat  espanyol per raons que els responsables espanyols no poden oblidar i de les que espero se n’hauran d’penedir i no diguem demanar perdó. Fa pena escoltar com per cridar l’atenció és posa tota la força de la seva oratòria a desacreditar al contrari i són incapaços de fer una anàlisi de la qualitat democràtica del Sr. Artur Mas que s’ha jugat el tot pel tot per defensar Catalunya. No entendre la postura d’un governant que escolta la veu del poble és no entendre la democràcia i allò que és pitjor no ser-ne de demòcrata. Es pot ser independentista o unionista però no és pot ser irreverent contra cap persona. I en la campanya política catalana sembla que sigui norma el desprestigi. Sortosament no és el cas ni de Junts pel SÍ, ni de la CUP. El que sí ha dit la CUP que una vegada guanyada la independència no votaran a Mas, que l’objectiu és Catalunya. Però les altres el seu objectiu ha estat contra Mas. I en una democràcia això és denigrant i molt més quan cap dels cinc partits té les mans prou netes per acusar ningú. Només cal escoltar per adonar-se’n. I no em refereixo a la corrupció, que alguns també i se n’haurien de donar vergonya de les seves paraules. Que lluny estem encara d’una verdadera democràcia. Tinc l’esperança que és allò a que aspira Catalunya. El dia 27 S el vot per Catalunya és el SI.