Catalunya triomfant

Ho neguen amb la boca gran i auto-reneguen amb la boca petita. Es diu que les aparences enganyen i és alló que atormenta a la cúpula del govern per què moltes de les veritats contra Catalunya són aparences, els catalans ho saben i els espanyols ho estan descobrint. I estic segur que aquest és el mal d’estòmec del govern del PP. “No hay bien que cien años dure” diu el refraner castellà i al PP se li acaben els cent anys perquè a l’estat espanyol li arriba la fi del seu poder d’acord amb la matemàtica de la història. S’aferren a Europa, però al seu President li estan sortint, no granets a la pell, sinò floruncos al cervell. És molt greu que a ple segle XXI hagi arribat a Europa una situació política com l’actual. Els polítics en el poder fan com els faraons es creuen divinitats, però les divinitats eren falses i van desaparèixer i aquesta és la por que tenen i veuen que l’horitzó no és tan llunyà com voldrien. Humanament és indigne l’orgull amb que parlen els ministres. Hitler és creia invencible i tothom en renega; Franco, un altre tal, i només no l’ha condemnat el PP, que serà condemnat pel poble sinò democratitza la seva política. Les declaracions que fan ministres i alts càrrecs del partit són totalment fora de to amb l’orgull d’avui jo sóc el que mana, però l’avui no és etern i l’efemeritat del seu temps ja truca a la porta. A Catalunya és l´ultim partit amb un resultat que frega el ridícul i a Espanya, encara poden guanyar però amb un descens considerable fins a la possibilitat que no puguin governar per falta de quórum. La democràcia no és un nom, és una exigència, la llei no és la veritat, és la defensora de la veritat de la llei quan no es manipula. I Espanya no és una unitat política, sinó una unificació, i aquesta circumstància sempre crea problemes. I és aquest el problema que li ha creat Catalunya, que vol unitat, no unificació que és el mateix que esclavatge. I el PP que en prengui nota perquè aquest moviment s’estendrà per tota la pell de brau, perquè el pobles que la configuren també voldran la seva llibertat, diguin el que diuen ara els seus polítics. Catalunya és un exemple i model de democràcia i aquest model que a la vegada és econòmicament creatiu s’imposarà sobre l’actual llei escrita i Espanya podria esdevenir un model polític dels més avançats del món. Espanya necessita que Catalunya no faci cap pas enrere, els  polítics empresonats i fugits són un exemple de dignitat política, poden no arribar a governar, que en dubto, però el seu exemple, com en temps de Roma la sang dels cristians era llavor i força de la nova religió, a Catalunya la presó injusta donarà força al nous polítics per construir el nou estat europeu Catalunya. Des d’on aplaudirà o renegarà el PP? Catalunya, tiomfant tornarà a ser rica i plena…