Han vestit de blanc tot Catalunya. Feia cinquanta sis anys de
la darrera gran celebració blanca. La neu alegra els ulls i convida a jugar. És
una invitació al gran joc de la vida. I els que millor ho celebren són els
infants. No ens diu res aquesta imatge dels nens i la neu? És un missatge
directe als grans. Convida a tenir els ulls oberts i a mirar, però desprès de
mirar a pensar i a obrar. Si els infants en la nevada que no els deixa anar a
l’escola hi troben el goig de jugar i viuen intensament, ens hauria de fer
veure que els grans problemes de la convivència són una nevada que ens ha de
fer infants per aprendre com revertir-los i ser feliços. Els infants jugant amb
la neu són una acusació als grans que no deixen jugar amb la neu del treball de
la cultura, de l’esforç i neguen la felicitat als ciutadans. El color blanc de
la neu causant problemes convida a blanquejar les dificultats per part de les
autoritats que tenen poder i poden fer nevar el blanc de la vida que és la
dignitat de les persones. Les nevades no són casuals, ni sense sentit. Tenen el
seu rol en la natura i no són massa freqüents a casa nostra. Quan arriben ho
fan per recordar els deures de tothom i els deures des d’el Cap d’estat i els
governants passant per totes les persones és fer de les accions dels humans la
nevada de la felicitat de cada dia. Posar entrebacns no és nevar, és tot el
contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada