“Tant costa sacrificar un català?”, Saez de Santamaria

Ha parlat la sacerdotesa del religiós PP. Sacrificar persones va ser una exigècia en temps pretèrits per acontentar els déus del poder. Sacrificis a falsos déus portava pobles a la ruïna i l’auto-destrucció del sacrificador. Sacrificar a una persona innocent no és agradable als déus i molt menys al Déu de la suposada en un temps de la católica Espanya, que ja no ho és tant, i en aquest Déu jo hi crec però no crec en Espanya. Sortosament en la història s’hi llegeixen auto-destruccions a partir de paraules i fets. I voldria equivocar-me, però penso que no, Saez de Santamariia va per aquest camí. La seva imatgde televisiva, quan parla, fa la impressió de creure’s deesa de la política i de la veritat, però sortosament els déus antics també es destruien entre ells. I es destruien perquè la seva base no era sòlida i tenien els peus de fang. Avui els recorda la literatura i la història, es respecta el que volien significar però no pogueren implantar i han trobat la continuitat en la política religió amb déus que amb tota certesa la història ens dirà que tenien els peus de fang i les seves idees no eren útils per a la humanitat. I no ho eren per què no es respectava la identitat de la persona i les relacions de la persona amb el seu entorn natural i amb el seu futur més enllà del temps. Una trinitat no respectada per no respectar la identitat de l’èsser humà. El respecte es demostra primerament amb la paraula i desprès amb els fets. Jo li preguntaria a la deesa del govern on està el respecte quan parla de sacrificar una persona per què no pensa com ella. La víctima d’un sacrifici no pot mai ser l’odi, perquè odiar es contrari al fet religiós, malgrat l’existència de persones que es creuen santes i odien. Els nostres dies en van plens, no li sembla vice-presidenta del Govern d’Espanya, perquè les seves paraules són l’odi personificat?. Contemplant la història amb visió de futur penso que hi haurà sacrifics polítics, potser que el Sr. Puigdemont en sigui un, que no m’ho crec, però sí que crec que un serà el de la vice-presidenta i l’altre el del president amb la probabilitat que els sacrificadors siguin els seus i el seus socis, no els altres. Espanya no pot continuar amb una política corrupta i amb una domini del diner que esclavitza la població. Espanya, ben defensada i governada, no desapareixerà del mapa perquè un dels seus pobles s’independitzi, tot el contrari emergirà més lluminosa amb l’agermanament d’estats amics que treballen intel·ligentment per defensar la globalitat política que només és possible amb  unes bones relacions entre diferents. I aquest objectiu no s’aconsegueix sacrificant el contrari i si ha d’haver-hi algun sacrifici és el del egoïsme personal que és enemic de les relacions entre germans. Jo li aconsellaria a la Sra.Vice-Presidenta que reflexioni quin és el sacrifici més útil per a ella i més beneficiós per a Espanya.