La diferència entre independència i política rau en el fet
que la independència és un dret natural i la política una institució humana i
aquesta ha estat possible per la independència. En una paraula sense independència
no existiria la política. La història ens ensenya el seu procès manipulat pels
humans intercanviant els drets atorgant a la política preferència a la independència.
És un efecte normalitzat. I els resultats d’aquesta normalització produeixen
les desigualtats humanes en base a les diferències. La independència i la
diferència controlades per la llibertat dominada per l’egoïsme. La política,
que és una exigència de convivència, controlada per la intel·ligència dels
humans, fonamenta l’autoritat com a valor de dignitat, revaloritzant la
dignitat personal en consideració al càrrec més que no pas en el individu. Una
altra manipulació de la natura amb efectes separadors en la valoració de les
persones. La dignitat la dóna el càrrec no la veritat i bondat dels fets i les
idees. És la força de l’ego que amb l’ajuda de la força física imposa la
voluntat malgrat no sigui acceptada per la col·lectivitat. I apareix una altra
suposada coordinadora de la col·lectivitat, la justícia. La seva presència és
fruit de la voluntat d’un grup d’humans que redacten les seves lleis sota el
pretext que són els representants de la societat. I per donar-li més veracitat
convoquen votacions per donar-li poder, votacions en les que la majoria no
tenen ni idea d’alló que estan autoritzant i en patiran efectes negatius a
molts nivells. Es dóna la circumstància que el procès humà progressa també en
altres institucions que no són política, però que la política procura
controlar-les per no perdre autoritat. I al costat procès polític sortosament
per a la ciutadania també progresen altres instàncies, com la ciència, la
cultura, l’economia, la religió i aquestes instàncies ajuden a percebre la convivència
humana amb ulls que no són polítics i volen aportar les seves idees i els seus
treballs per la la seva millora i la política s’esparvera per què té pànic de
perdre poder. I apareix un autèntic corcó, la independència i la diferència
recuperades ambdues com drets naturals enfront als artificials. Els polítics
que fonamenten el seu poder en la llei i en la força de les armes per governar es
troben molt impotents per defensar-se amb la paraula. La seva reacció és
apartar de la vida pública als contraris empressonant-los. És la seva victòria
d’una guerra que no es presenta curta i que el temps dóna cada dia que passa
més poder als nous lluitadors de la independènccia perquè la base de la
democràcia està en la voluntat de la veu de la gent. És el procès que viu en l’actualitat
Catalunya, amb aparença de perdedor, però amb visió de guanyador. I la visió és
de guanyador per què la democràcia no és un procès estàtic com la dictadura,
sinó un procès en moviment. Una de les condicions del corcó és la paciència en
el seu treball contínuu i debilitant el contrari. L’estat espanyol en la seva
relació amb Catalunya ha errat el corcó, la força d’una llei que no té poder
rossegador, com ens demostren els fets, pot aplastar però aquest efecte seria
devastador davant la democràcia europea. El corcó que veritablement fa mal, no
és físic, és psíquic i en l’actualitat la millor opòsició a un sistema polític
més físic que psíquic. La paraula amb les armes fereix el cos i l’esperit i els
seus efectes són desagradables i condemnables per una democràcia; la paraula
afecta directament al psiquic i produeix efectes desanimadors i descontroladors
en qui els pateix i és nega a canviar de mètode. A la llarga, perd. El corcó
paraula té un avís d’entesa, i el risc està en no acceptar el diàleg. Estic
segur que serà l’efecte de l’independentisme català, separar-se políticament de
l’estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada