Em pot dir l’estat espanyol en quin món vivim?

No és un món de flors i violes per què una part viu folgadament i l’altre es mort pel camí sense mitjans per sobreviure. Vivim en un món on la guerra imposa la seva llei sense respecte al dret a la vida de les persones. Vivim en un món en que una part ha empobrit l’altre robant-li els seus bens naturals. Vivim en un món en el que la dislocació d’empreses és la causa de l’empobriment del país d’on se’n van per empobrir a on es dirigeixen perquè la mà d’obra és més barata. El desequiilibri mundial de la humanitat l’han creat els actuals paísos rics, no només apoderant-se dels bens naturals del país sinò també comerciant amb les persones venent-les com esclaus. L’esclavatge ha estat un mitjà d’enriquiment dels poderosos d’avui. Em direu que l’esclavatge ja no existeix, de veritat? Aquella persona desnonada que ha estat treta del pis perquè no pot pagar, no és una esclava però se la tracta pitjor. I aixó a Europa, a Espanya i també a Catalunya. Qué fa l’estat espanyol políticament per què aquest esclavatge dissimulat deixi d’existir. Dissortadament corrompre l’economia. I aquesta corrupció li treu credibilitat al President del Govern perquè no hi ha dia que les xarxes no escampin dubtes força raonats o al menys raonables. És molt greu l’existència d’un estat quin president de govern ha perdut la credibilitat per la seva història política. Amnistia Internacional li ha cridat l’atenció i li ha demanat l’alliberament de Jordi Cuixart i Joan Sànchez per empresonament il·legal i no en fa cas. El ministre nega la llibertat a Jordi Sànchez per què és independentista, no per què ha comès delictes indemostrables. Com si ser independentista fos un crim. Jon sóc independentista i la Constitució m’ho permet. A Catalunya guanyen les votacions els independentistes i se’ls amenaça amb pressó si es torna la presidència al guanyador contravenint la llei i no complint el seu mandat organizant-ne unes de noves per fer perdre les que els catalans ja havien votat. Senzillament aixó no és política. És pitjor que una dictadura. I no tenen vergonya d’anar pel món explicant mentides, com fou molt palès a una televisió anglesa davant les paraules d’un ministre espanyol que negava el comportament impropi de la policia. És molt fàcil dir Espanya va bé i que després un ministre d’econmia afirmi que necessita Catalunya per subsistir. És molt trist, però Espanya i Europa estan manipulant la democràcia encaminant-la cap a una altra dictadura, que ja existeix, la dictadura dels partits. I és més trist perquè hi ha pensadors, també polítics i juristes, que estan demanant des de la solidaritat i la dignitat humana una democràcia per a una convivència en pau. I no s’escolta, perquè cada dia moren persones pels bombardeijos injustos i ofegades al mar buscant un país on poder viure amb dignitat. I tant les bombes com els ofegaments no s’eviten, al contrari es persegueix la llibertat i es fabriquen més armes. Milions anys d’història amb les guerres com protagonistes i aquella part de la humanitat que pot imposar una autèntica democràciaa perd el temps, i el guanya, fent de la política la seva font d’enriquiment. No acuso a noms concrets, peró sí estic convençut que la cohabitació política gran capital és la culpable del tristíssim mapa de la humanitat a ple segle XXI, malgrat les llums que des d’el segle XIX diuen que aporta la ciència. Dissortadament la ciència no està en les mans dels humans dignes que donen la vida pels altres. Sr. Rajoy, qué fa l’estat espanyol? Simplement posant obstacles a qui pot portar solucions i se’ls hi nega. No em demani noms, el poble els coneix prou bé.