Majestat, no és humà arribar tard.

Majestat, no és humà arribar sa sovint que davant dels càrrecs i dels honors o deshonors sempre hi ha una persona i és la persona que és digna o indigna, que és creïble o no. Cap càrrec fa digna a les persones, al contrari, les persones exemplaritzen els càrrecs. Un càrrec exigeix dignitat, no la dóna. I em sap greu, Majestat, a Barcelona en la inauguració del Mobile World Congress tampoc vau estar a l’alçada. Amb la cara paga, diu el refraner català i al contemplar la vostra foto a la premsa escrita i televisiva s’hi podia endevinar el vostre estat d’ànim. A la taula, a l’hora del sopar, davant vostre hi havia dues persones que us incomodaven.

Donaven la cara on calia, com també al carrer i places un molt respectable nombre de ciutadans, de qui amb motiu de l’ 1 d’octubre llastimosament no vàreu saber ni llegir, ni interpretar el seu missatge. Les vostres paraules  no van estar al nivell que el càrrec de rei li demana. La impresió que a mi em vàreu fer fou la d’un escolanet aplicat del l’oficiant Sr. Rajoy. És veritat que en l’acte inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana parlàreu en català i amb un tó semblant a voluntat de diàleg. Però, Majestat, em sap molt de greu però he de dir la meva interpretació de les vostres paraules. Se les va emportar el vent perquè no eren creïbles. I no ho eren perquè no vàreu fer honor al caràcter moderador que ha de tenir el Rei d’Espanya. Les vostres paraules no les signava la vostra mirada, ni la modulació de la vostra veu. Les paraules eren paraules sense ànima. No era la dificultat de la llengua, era l’estat psicològic que us denunciava. Majestat, un poble no es pot ofendre i el dia 1 d’octubre l’ofenguèreu. La llei també obliga al Rei que ha de ser intermidiari i vos us convertíreu en acusador. La Constitució Espanyola diu que els ciutadans són sobirans i la seva sobirania atorga el poder.Per majoria dels espanyols, que votaren la Constitució, no la Monarquia, sou sobirà però sotmès a la veu del poble. Catalunya és republicana i vostra majestat n’hi l’ha intentat el diàleg. I una gran majoria de catalans que som independentistes, també ho som de sobirans, i ens heu d’escoltar i no ho heu fet. I per aixó les caçolarades i els crits d’independdència us ho recordaven. I us recordaven que el dret a la independència és fonamenta en la llibertat. El poble sap fer-se escoltar. Mentre escoltava la veu del poble i les vostres paraules em van venir a la memòria les paraules del Sr. Sabino, secretari del vostre pare, quan en l’asalt de Tejero al Congrès li va dir que amb la seva conducta es jugava la continuitat de la monarquia. Vaig pensar al contemplar la vostra mirada que possiblement pensáveu en el risc d’haver de deixar de ser rei d’Espanya. La història, Majestat, sempre fa justícia. Catalunya no us vol com a rei, què penseu fer perquè us respecti com a persona i que tots els catalans acceptin amistosos la vostra encaixada? La política sense humanisme és corrupció. Els catalans independentistes volem ser i som persones dignes.