No sóc profeta, ni em crec visionari, només coherent amb les
meves idees fruit de la meva ideologia cristiana i procurar entendre missatges
de la natura i de la història. La dita castellana és prou explícita:”no hay mal
que cien años dure”. I la història canviant i els seus perquè només tenen un
horitzó amb uns camins molts plens d’obstacles però les caminades continúen i
l’horitzó és la llibertat i els ciutadans no són plenament lliiures si no ho és
el seu poble. És veritat que el cel de la història del segle XXI és un cel tan
ennubolat que sembra desconfiances i lliga de mans i peus. Els temps són
canviants i els canvis, encara que lentament, sempre porten millores. I les del
segle XXI les empetitegen polítiques egoístes que sembren el malestar i el
desencís. En la nostra història més recent es va viure una etapa cruel i
inhumana dominada per dues tendències polítiques aparentment molt distants però
que els resultats demostraren ser iguals en el seu ego: les dictadures i el
comunisme. A la pell de brau la dictadura ha deixat pas a la democràcia i el
comunisme no és la bèstia negra de la convivència. Però una i l’altre encara es
mouen amb força llibertat per la suposada democràcia europea i espanyola. És,
senzillament, el mal que el procès ha de superar amb el risc, sovint, de
sentir-se massa vegades agarrotat per l’enemic. Seguint la veu popular, el
refraner castellà també ens diu que “a grandes males, grandes remedios”, i el
caminar lent de la història així ens ho demostra. Els moviments dels partits
polítics d’Espanya ho palesen amb prou claretat i creen en l’actual democràcia
inseguretat en el benestar, que
cada dia és més escassa, i
desconfiança en la gent respecte a la seva llibertat. Escoltar les proclames
polítiques de la dreta i de l’esquerra genera més por que confiança perquè en
el fons dels fons de les paraules només hi ha una doctrina:odi. Jo sóc la
veritat i el que no està amb mí, ni pa, ni aigua. Aquesta sembla ser la postura
dominant de la política general de l’estat espanyol. Però sortosament, les
semblances, les difuminen les idees de les persones senzilles i dignes que
creuen en la veritat de la llibertat i la defensen. I gràcies a aquestes
persones, la societat avança, malgrat la prepotència de polítiques que han
regnat i no volen perdre el poder, afirmant que la veritat són elles i que
només elles poden portar la pau denigrant impunement als contraris. De moment
no cal citar noms, són prou coneguts. Personalment tinc fe en l’avançamernt
lent de la veu del poble, que de la sang de les ferides en fa saó de llibertat.
En els primers anys del cristianisme és repetia,”la sang dels màrtirs, gèrmen
de nous cristians.” Els mal tractaments de la gent del poble, fonament de la
verdadera llibertat.” Catalunya camina amb pas segur cap a la seva independència.I
encara que sembli utòpic, la llibertat de Catalunya portarà la verdadera
llibertat a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada