VALORACIÓ NEGATIVA DELS LÍDEFRS POLÍTICS

Transcric la informació de la premsa: Pedro Sánchez, (3,9), Albert Rivera (3’79, Pablo Casado (3’4), Alberto Garzón (3’3) i Pablo Iglesias (2’9).

La puntuació més alta i suspenent correspon al President del Govern de l’estat i les dues següents, als dos màxims aspirants, correlació de notes d’acord amb les possiblitats i aquesta circumstància em fa pensar quina credibilitat és mereix l’enquesta i a qui s’ha fet i com s’ha fet. Però malgrat els motius de  poca o molta credibilitat, n’hi ha un de positiu i respon a la pregunta i perquè tots suspenen i amb nota inferior al 4? Aquesta circumstància m’obliga a buscar raons de credibilitat. Tan malament està la política espanyola que tots els aspirants a Presidir el Govern de l’Estat suspenen? I aleshores em ve a la memòria el fet dels títols universitaris que es presenten en els currículums i en realitat no són reals. Amb aquestes condicions que per altra banda han generat molt d’enrenou en la política espanyola es compren la qualificació que en fan els ciutadans, perquè crec que els enquestadors es basen en respostes de la gent sense cap mena de manipulació. Per què en aquest país, per les aparences i certs fets, tot és possible, com ho és que gent no preparada aconsegueixi la presidència de l’estat. Aquesta valoració explica amb prou claretat que els arguments dels aspirants en les corresponents campanyes electorals es fonamentin més en presentar les misèries del contrari i en guanyar-se les simpaties passionals dels votants i aleshores les campanyes esdevenen verdaderes demostracions d’incapacitat de presentar la filosofia de govern, pervertint la informació argumental en una guerra dialectal de desgat i reprobació dels aspirants contraris. I per altra banda es busquì suports a base de favors encara que es vegin obligats a menystenir els propis principis polítics de gevernabilitat. Les notes dels aspirants actuals són una acusació directa d’incapacitat i d’indignitat política i humana. I amb aquesta carta de presentació de la veu del poble si fossin persones dignes i vàlides hi renunciarien i si tant estimen la política amb majúscules, ajudarien a trobar les persones mès vàlides per exercir els càrrecs de president i ministres del govern de la nació. La puntuació que ha donat la veu del poble no és només un suspens als polítics líders, ho és  de tots perquè la nota acusa la incapacitat del seu partit per permetre que una persona no vàlida el representi. I amb la nota recusatòria si hi afegim la situació de la nació en els aspectes econòmics, polítics i socials ens adonarem de la feina pedagógica i educativa que necessita la nació espanyola per redreçar la navegació per sortir de les aigües turbolentes en que es mou el vaixell de la política. No he vist, ni llegit cap programa d’una possible acció de govern aspirant que presenti una proposta convincent per crear una convivència amb ambient de benestar, justícia i solidaritat. I aleshores ens trobem amb un exrecici de govern en el que els problemes es volen solucionar amb la força de la llei recolzada per les armes. Francament l’ambient polític de l’estat espanyol és de borrasca i no de clarors. Les notes dels líders demanen a crits una universitat formadora de polítics de dimensió humana.