EL DINER COM ARGUMENT POLÍTIC, UNA VERGONYA

No recordo el nom de la persona del govern, però sí el missatge que farien les despeses que calguès per desligitimar el procès català al món. El PP amb la manipoulació de la llei i de les forces de seguretat i el PSOE, encara pitjor, amb la llaminadura del diner. Uns manipulen la paraula amb la força, els altres amb l’economia. Vergonya en els dos partits dominadors de la política de la pell de brau. Alló que menys importa és la defensa de la dignitat dels ciutadans sobiranistes, perquè els independentistes també són persones que tenen dret a la seva dignitat. El gran escàndol de la política espanyola i mundial rau en el fet que la persona l’ha convertida en mercadería. Srs., si és que ho sou, del PP i del PSOE, la meva dignitat no està en venda com tampoc la meva llibertat. La llibertat és la garantia de la dignitat. I, amb perdó, la vostra política ha proscrit la llibertat. El desenvolupament personal i el desenvolupament dels pobles és el camí que porta a la seva autonomia, a la definició de la seva identitat i a la llibertat de la seva convivència. Comprar la llibertat amb diner és una indignitat històrica i el culpable dels mals que pateix el món. I quan dic el món em refereixo a la humanitat i al cosmos. La política autoritària em pot encadenar de mans i peus, em pot empresonar, em pot condemnar a mort però alló que mai podrá aconseguir és esclavitzar el meu pensament. Les idees persisteixen i circulen, existeixen uns vasos comunicants que silenciosament i psíquicament fan correr les idees. I les meves idees, el govern espanyol, mai les podrà impedir, ni eliminar. El circuit intangible i invisible transmisor d’idees, desitjos i sentiments no hi ha cap poder al món que el pugui vèncer. Poden aparèixer pseudo-defensors dels drets humans que acollits als seus egoïsmes persegueixin idees i empresonin ideòlegs, però com la sang dels màrtirs era llevor de nous cristians, la sang dels demòcrates és llevor de verdadera llibertat. I la imatge que els partits majoritaris de l’estat espanyol estan donant al món, és una imatge de nens mal criats que es barallen per un caramel. És vergonyosa la pugna entre el PP i el PSOE pel poder. La indignitat de les seves maneres rau en els fruits de la seva política que margina els ciutadans. Desligitimar el contrari tal com ho estan fent els granss partits espanyols és la proba del cotó de la brutícia de la seva política. I mentre el poble es subleva i demana actuacions polítiques dignes, es barallen entre ells en la indignitat d’una democràcia inexistent. La paraula no els hi serveix per dialogar i avançar sinò per manipular-la i tornar a l’edat de pedra, amb tot el respecte als humans d’aquella época, que palesaren molta més dignitat. I només faltava que per fer callar les idees de progrès cultural i polític no en tinguessin prou els governants amb lleis manipulades i forces armades perquè en la lluita contra el procès de la llibertat hi afegissin el diner. No s’avança en dignitat, es dóna pas a l’imperi de la indignitat. Segons la trajectòria política actual el valor definidor de l’ésser humà ha de ser la indignitat. Repassem atentament els fets polítics.