ELS ENEMICS DE LA LLIBERTAT MANIPULEN ELS VOTS

En una democràcia el vot és paraula de persona que expressa la seva dignitat. El SÍ  o EL NO en una papereta és la veu del poble. Però dissortadament la veu del poble es manipula provocant negativament la força dels sentiments. Amb una suposada veritat es presenta una egoísta llibertat, que de llibertat només en té el nom perquè en la realitat, una vegada el partit ha assolit el poder, aquelles paraules plenes d’humanitat esdevenen imposicions contradictòries que es fonamenten en la força del poder de les armes. La manipulació de la voluntat humana és una pràctica centenària, per no dir milionària. El poder polític i econòmic és l’enemic més poderós de la convivència humana. Quan un estat es creu consolidat i econòmicament fort no vol sentir parlar del desig de llibertat dels seus ciutadans, perquè ell és la veritat, la força i el senyor de la vida i la mort. Uns exemples prou evidents els tenim en la pell de brau en el comportament de l’estat envers Euskadi i Catalunya. Honestament amb la Constitució Espanyola a la mà em crec autoritzat a acusar l’estat de gran manipulador de la llei. I aquest sentiment el comparteix una gran part de la ciutadania espanyola. Les institucions estatals han perdut molta credbilitat i un dels arguments més convincents no és la política contra Catalunya i Euskadi, és l’economia per dos motius molt importants. A) la corrupció existent incomplint els deures fiscals, els dipòsits milionaris en paradisos fiscals, la corrupció en l’acumulació de fortunes entre els polítics i amics i el tractament judicial que es fa segons sigui el culpable i B) el gran deute de l’estat que està en el risc imparable d’una bancarrota. I davant d’aquesta problemàtica gravíssima que està condemnant a pobreses extremes a milions de ciutadans, l’estat espanyol es dedica a culpabilitzar Catalunya perquè defensa el seu dret legítim a decidir. Negar aquest dret li suposa a l’estat reconèixer que sense Catalunya es veu incapaç de complir amb els seus deures fiscals dintre i fora de l’estat. El deute exterior és gravíssim perquè supera els dos bilions d’euros, el que significa un cent setanta per cent del seu PIB. Atacant Catalunya es fa callar la veu ciutadana de l’estat amb promeses que alló més important és el benestar, que no existeix, i els drets fonamentals de la gent, que no es respecten. I és en el capítol econòmic, on la manipulació del vot és a l’ordre del dia amb promeses econòmiques individuals i autonòmiques que es queden en promeses i en incompliments. Espanya i l’Estat Espanyol necessiten un reciclatge urgent de la seva política perquè el món reclama amb veu molt forta pel risc que pateix la humanitat de ser castigada greument pel canvi climàtic que l’egoïsme del diner ha manipulat com  manipula la humanitat. Una epocalipsi que és a tocar de les mans.Tancar els ulls davant els riscos que pateix l’estat és la manipulació més greu del vot. Riscos econòmics, riscos climàtics i riscos humans. La veu del poble serà prou forta per desvetllar la consciència dels autèntics i vertaders polítics amb capacitat de governar el món?.