Tornem a la normalitat, és una expressió d’acció de gràcies
per haver superat uns dies en que les emocions i l’alegria esdevenien una
càrrega desitjada encara que feixuga. Celebrar esdeveniments, que els seus
records, demanen comportaments diferents dels de cada dia no hauria de ser cap
anormalitat perquè precisament ens porten a reflexionar com n’és
d’extraordinària la naturalesa humana. L’excepcionalitat, que és la normalitat
de les grans festes, porta precisament a dignificar la quotidianitat que és la
base de la subsistència. Sortir d’un temps curull d’emotivitat és tornar a la
veritat del temps creatriu que aporta arguments d’excel·lència sense la qual
seria impossible l’actuació positiva i humana del record. Perquè les festes són
fonamentalment records que adornen qualitativament l’art de viure. Són aquelles
pinzellades o aquells retocs imprescindibles perquè la bellesa d’un poema,
d’una pintura o escultura captivi la mirada.
Nadal, Any Nou i Reis són records
de missatges creadors de vivències desitjables pels seus efectes, que
segurament
seria bo tornar a viure per
recuperar aquilla dignitat que la societat i els ciutadans senten desvalorada
per idees o arguments contraris als tres missatges i que la societat i la gent
s’en sent apartada per reclams insinuadors d’altres bondats presentades com més
favorables a l’ésser humà però que la història denuncia la manipulació soferta.
Sota aquesta influència es dóna una imatge incomplerta de la veritat de les festes
basades en l’alegria només física i una vegada viscudes la manca d’alegria
psíquica porta a valorar la diferència i s’accepta l’expressió tornar a la
normnalitat quan la realitat no és altra que acceptar la pèrdua de valors que
les festes et recordaven. Les excel·lències del progrès vesteixen sovint de
grandeses, veritats que no acaben de produir la sensació de dignitat. Les
festes ho han fet passar-ho bé, però deixen un no sé qué d’indiferència. La
manca de normalitat en el concepte normalitat és un avís perquè la festa aporti
al dia a dia aquell saber fer que és defineix amb la paraula dignitat.
Benvingudes siguin les festes sempre que donin la mà amiga a la quotidianitat
mantenidora de la felicitat. Cal esperar a Catalunya que Nadal, Any Nou i Reis siguin
la clau del retrobament de la dignitat que per naturalesa, història i humanitat
li pertoca. No és just negar a un català, pel fet de ser català independent, el
dret de celebrar com humà les festes pròpies de la humanitat. I Nadal, Cap
d’Any i Reis són festes de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada