EL PETIT JULEN VÍCTIMA D’UNA POLÍTICA CEGA

Els informes que periòdicament envia la premsa a travès de les xarxes m’han portat a fer-me una idea del significat polític del lamentable i criminal accident del petit nen malagueny. Una trobada a l’aire lliure mentre el pare feia el dinar campestre, de sobte el nen cau en un pou invisible, que s’obre sota els seus peus, i el pare se sent impotent per salvar el fill. En els primers comentaris que vaig llegir em preguntava, però quina cura tenien els seus pares del nen? Però a mesura que avancen els dies, des d’el meu punt de vista, la pregunta s’ha de fer als polítics? Per què no esteu assebentats dels incompliments que es cometen en les vostres demarcacions jurisdiccionals? I la meva conclusió esdevé una acusació greu d’incompliment democràtic. El petit Julen ha estat víctima de la despreocupació política del dia a dia dels ciutadans, fent-ne responsables a les institucions més properes i a les més altes per el poc respecte que els hi mereixen els ciutadans, que la Constitució confessa que són sobirans. És una incongruència poder arribar a conclusions com la meva i aquesta incongruència és fruit d’una política al marge de la democràcia. Segons els informes que he anat llegint periòdicament l’existència de pous semblants i construits sense permís és una pràctica normalitzada. Per què? La resposta la va donar una informació que afirmava que la concessió d’un permís obligava a una espera de dos anys. Si per aconseguir un pou d’aigua havia d’esperar tant i l’aigua era necessària, entenc i comprenc les excavacions .Un indici de relacions pèssimes entre els ciutadans i la política. La gravetat del fet, la fa palesa la gran despessa que suposa la trobada del nen, que els pares esperen abraçar en vida i si el desig sls hi és favorable, continúen tenint el dret de demanar explicacions als governants i exigir el compliment de la llei, encara que el pou, sembla ser d’un familiar proper, fos il·legal. Per què era il·legal? Senzillament pel poc respecte que la política espanyola té de la gent senzilla.L’amo del terreny i el constructor del pou sembla ser que es pasen la responsabilitat l’un a l’altre. Però, si aquest era un fet, com sembla ser ho demostren, segons la premsa, l’existència de centars de pous, no és aquesta circumstància el resultat d’una política d’esquena al poble? O és el resultat d’un ceguesa voluntària perquè no dóna vots i en dóna més demonitzar tot un poble, com és el cas de Catalunya? Desitjo de tot cor que la recerca del nen acabi bé, però desitjo també que el poble andalús sigui exigent amb els seus governants i els exigeixi com distribuien els seu diners, si oblidaven les necessitats dels pobles. El fet és molt greu i greu és la negligència per culpa de la qual s’ha produit i és bàsicament una negligència política mirant cap una altra banda perqué de diners ja en tenia però als governants els hi era més rentable. Aquest  esdeveniment de vida o mort produit per incompetència, però pels informes escampats per la prensa la possibilitat d’altres accidents no es pot descartar, i una ullada a la nació no fa pensar en múltiples deixadeses com aquesta dels pous si parem esment en el nombre milionari de ciutadans espanyols que tenen la pobresa per norma de vida? Una pregunta: un dels deures de les forces d’ordre públic no és la investigació d’aquestes il·legalitats en les que per desgràcia s’ha de concloure que és l’estat amb una política encegada el darrer responable? I els ciutadans de l’autonomia on s’ha produit el greu accident, animaven als policies que des de Andalusia enviaven a Catalunya amb el crit “a por ellos”. Pensem en els desnonaments, en les persones dependents que no reben assistènia i moren, en les persones que moren ofegades i no reben assistència perquè els estats no autoritzen a les naus salvadores rescatar-les, en les persones sense sostre que no reben cap ajuda de l’estat, en els nens i nenes sense escola i en les  desgràcies climatològiques quan una bona programació hauria evitat moltes de les víctinmes. Dissortadament el país no va bé, perquè el poble no rep les atencions que la seva dignitat exigeix. Sobren promeses de futur que volen amagar incompliments provocadors de pobresa. I en aquests incompliments hi ha causes de desgràcies com la del petit Julen.