ELS JUTGES AL SER VEI DEL POBLE

El model de convivència de la humanitat comporta un repartiment de funcions responsables del manteniment de la dignitat. No és cap secret que les diferències són una base per distribuir responsabilitats. I el que és humanament important rau en el fet que les capacitats s’adaptin a les necessitats. Els desitjos amb una formació adequada palesen credibilitats de bon funcionament. Els efectes negatius per a la dignitat humana demostren massa sovint l’existència de responsables incompetens.Dissortadament en la distribució de càrrecs pùblics a la pell de brau s’hi respira una atmòsfera corrupta d’amiguismes i de “do ut des”, et pago perquè compro. I les formes acostumen a ser sofisticades, sofistificació que pot esdevenir boomerang. L’atmosfera política que es respira a l’estat espanyol no és una atmosfera pròpia d’una democràcia sinò més aviat la prepotència d’una dictadura. Tant el govern del PP com l’actual del PSOE per les seves formes palesen més que els seus partits són la llei que no pas ser ells servidors de la llei. La manera d’imposar-la per l’un i l’altra defineixen més un caràcter dictatorial que no pas democràtic. En la realitat política de l’estat espanyol democràtic de paraula, si no en tot el territori  al menys en algunes autonomies s’hi pateix. I de retruc, les institucions legislatives, judicials i policials s’hi noten afectades. La justícia és un servei als ciutadans, no al poder i la bondat de la seva aplicació es nota en la convivència ciutadana. I la convivència ciutadana espanyola, avui, no és un model de democràcia. Fer justícia no és obligar a complir la llei sinò que la pau ciutadana sigui fruit del compliment racional de les lleis justes. Si aquest compliment racional no s’hi dóna l’anàlisi intel·ligent de les discrepàncies portarà a la solució. El fer complir la llei amb l’exercici policial no pot portar mai a un policia a negar la seva dignitat humana. Els càrrecs no dispensen de la dignitat més aviat l’exigeixen. I a l’estat espanyol si produeixen situacions escandaloses que escandalitzen democràcies estrangeres. La constitució espanyola a l’efecte és prou clara i no eximeix, obliga. I en aquest apartat s’hi troben massa errades. I alló que és pitjor que algunes errades han estat guardonades. Incomprensible. Fermesa en les sentències, sí, però respectuoses amb la dignitat humana. L’existència d’una manca de credibilitat en la justícia és una demostració d’un funcionament anormal de la democràcia. I d’exemples manipuladors no en falten. I el poder polític no n’és exent de responsabilitat, tant el de dretes, com el d’esquerres. Només cal parar esment en les protestes populars. Són el pa de cada dia en tot l’estat. Un argument que demana una millora urgent de l’estat democràtic.