EL VOSTRE LIDERATGE ÉS LA DIGNITAT DEMOCRÀTICA DELS POBLES

La sentència del procès em porta a relacionar-la amb la signatura de pau de les guerres en la qual el perdedor sempre és culpable, quan la història demostra tot el contrari. És Raimon Pannikar que en un dels seus escrits afirma que cinc mil anys d'història mai cap tractat de pau n'ha estat garantia. La sentència no és garantia de bona convivència perquè les idees de llibertat cap tribunal de justícia les pot condemnar. Quan no hi ha idees, no hi ha progrès i una democràcia sense progrès és una entelèquia i un absurd. Tinc molt clar i molt acceptat, que mai la violència serà argument de les meves idees, afirmació que no pot afirmar la política dels estats i menys d'aquells que ingressen fortunes multimilionàries amb el negoci de les armes. Lluny de mi tota mena de violència, amb la complicitat de la Constitució que defensa el meu dret de pensar en llibertat i sense limitacions. El meu pensament rebutja la violència física. Porto moltes hores reflexionant sobre la democràcia i pensant en la seva filosofia. La realitat de la democràcia espanyola dissortadament palesa un procès de feblesa discordant que recorda massa la dictadura franquista. La data de publicació de la sentència fa pensar massa obertament en un acte de campanya publicitària, d'odi envers els independentistes que defensen els seus drets naturals i de por, davant la resposta popular provocant-la amb més presència policial. Un exemple més d'una democràcia sense paraules perquè els seus arguments són les armes. Si menteixo, expliquèu-me el perquè de tanta policia si tan segurs esteu de la vostra justícia, que té massa aparences de venjança. De vell antuvi l'inici del procès denunciava el propòsit de castigar Catalunya.Un detall, les declaracions de Mariano Rajoy i de Saez de Santamaria, eren raó prou evident per adonar-se de qui havia de seure en el banc dels acusats. Què va fer la justícia? Dissortadament, com si sentís ploure. Des de la meva opinió, resultat de reflexionar-hi molt i consultar la Constitució, el culpàble era el Govern de Mariano Rajoy, un enemic declarat de Catalunya amb les campanyes en contra dirigides per ell quan era ministre. Va el Tribunal valorar la legalitat d'aquest testimoni? Els resultats diuen que no. Amb tota la sinceritat de que sóc capaç afirmo que el procès no s'havia de celebrar mai. Una pregunta, quina legalitat té un govern de fer processar una comunitat autònoma quan ell no ha complert trenta sentències favorablles a Catalunya dictades pel Tribunal Constitucional, un govern que incompleix els dictats de l'Unió Europea i que deixa al aire el compliment dels presupostos favorables a Catalunya.Són massa les proves que donen la raó als condemnats a injustos anys de presó. I davant de l'odi que s'hi destila, Raúl Romeva dóna lliçons de dignitat democràtica. Ha escrit, una vegada coneguda la sentència:”Davant la sentència, l'independentisme necessitarà parlar i actuar amb serenor i el cap fred”. Davant els esdeveniments populars que han desembocat en el procès i els moviments una vegada coneguda la sentència, m'esborrona la incapacitat de valoració del govern i de la justícia que no ha trobat altra resposta que més policia. Davant d'aquesta política de relacions amb els pobles a l'estat espanyol, a Europa i a tot el món, no puc fer cap altra reflexió que la culpable dels desordres mundials només és la política, tant la democràtica, com l'autoritària. Una pregunta, coneix la qualitat humana dels sancionats i la seva dignitat? La sentència demostra amb prou evidència que no. Ha tingut algun efecte la valoració de la veritat de la dignitat humana? Jo diria que no. És molt trist que un esdeveniment de qualitat democràtica, com hauria de ser, no sigui acceptat per tants milers de ciutadans. És veritat, estem en l'inici d'una nova etapa en el procès democràtic. I els presos polítics condemnats no només seran els pedagogs més qualificats sinò també els líders de la independència de Catalunya. És el que penso i m'hi sento obligat. Estic convençut de la seva innocència i la meva lluita, des d'avui, té un nou objectiu, la llibertat dels presos polítics.