La política és un
servei a la humanitat per a una convivència digna. No acuso, ni
critico, parlo del que veig, del que escolto, del que llegeixo, del
que gaudeixo sense oblidar el que pateixo. Vull pensar sempre bé
dels altres i valorar alló que és positiu en les seves paraules i
fets. Amics a qui dirigeixo aquest escrit, independentment de si
esteu d'acord o no amb el que escric i penso, m'agradaria saber com
definiu la política, quins són els seus objectius i com cal
treballar per la convivència social. Em sap molt de greu, però no
tinc arguments positius i sí, massa de negatius de la vostra
voluntat política. La conclusió, que per a mi és greu, m'ha portat
a pensar que està al servei del vostre egoïsme i seria un plaer
escoltar perquè no tinc raó. Vosaltres heu estat escollits pels
ciutadans espanyols perquè Espanya sigui un model en democràcia. I
no ho és. I malauradament les vostres manifestacions són les que de
veritat provoquen la discòrdia i la separació. Quan una persona té
ferma voluntat d'unitat alló que primerament fa és demostrar-ho amb
paraules i fets. Personalment sóc independentista i no em considero
cap mena de trencador de convivència. La verdadera unitat es viu i
és vivència humana, no de la terra. La unitat territorial defensada
com argument de convivència té el mateix sentit de possesió
comprada o rebuda en testament. Comprar persones, amb la moneda que
sigui, és esclavitzar i fer servir el territori per imposar formes
de vida és pitjor que una compra. Jo, independentista i de moment
ciutadà espanyol, sóc totalment lliure de pensar en la
independència de Catalunya i com es pot aconseguir. Dissortadament
no he escoltat mai cap paraula vostra, ni he observat cap gest, que
manifestès la voluntat de convèncer que és millor seguir sent
ciutadans d'una mateixa nació. Només s'escolten amenaces amb la
llei a la mà sense cap raonament sobre l'abast verdader de la llei.
No hi ha cap llei natural, ni humana, ni política que pugui negar-me
el dret a defensar pacíficament la meva independència. I si tanta
seguretat teniu de la vostra postura d'unitat, que respecto, perquè
no aporteu paraules, fets i lleis que promoguin el benestar quan alló
que feu són amenaces legals que porten al malestar i a la misèria.
La llei no és democràcia, és una servidora. Un servei a la
societat per alliberar al pobre i facilitar-li un sostre i mitjans
per poder viure decentment. Les paraules se les emporta el vent i no
he vist cap acció que solucionés el sostre d'una persona seense
llar. I vosaltres no sou cap exemple amb les vostres llars, algun de
vosaltres en tè tres i la darrera de molts metres quadrats i
milionària. Per què en el Congrès i el Senat es paga una llar a
Madrid quan algun diputat o diputada són propietaris d'una o més?
No he escoltat mai en les vostres paraules una condemna d'aquesta
situació i com solucionar-la. Quan preneu un cafè en el bar del
Congrès o del Senat el pagueu molt més barat que en els bars
públics quan vosaltres cobreu força més que la majoria de
treballadors. I ho trobeu normal. No digueu mentides, vosaltres sou
servidors del poble i esteu al seu servei i el vostre sou el paga
poble.Els fets i les idees dels ciutadans són per fer-vos pensar,
per dialogar i per complir la llei que us obliga a respectar l'opinió
sigui la que sigui, com manifesta la Constitució. Em sap molt de
greu haver de dir el que dic, perquè ho penso i la Constitució m'ho
recolza, però el vostre comportament és el responsable del clima de
divisió que es palpa a Espanya i aquest clima l'alimenteu amb una
política que de democràtica només en té el nom, perquè si ho fos
de veritat el vostre treball polític el dedicarieu a la verdadera
unitat de la convivència humana.
I aquest treball, que no feu, us el
reclamen els pobles d'Espanya, que alló que us importa no és la
seva identitat, sinò el seu vot per defensar una democràcia que no
és la mateixa que els ciutadans de Castella, Extremadura, Andalusia,
País Valencià, Aragó, Galizia, Astúries, La Manxa, Illes Balears,
Illes Canàries, i com no, Catalunya volen viure, la demnocràcia de
la verdadera llibertat, que és la garantia de la pau. Alló que
demana Catalunya és gaudir del model polític que l'estat espanyol
no va voler i ara li és impossible recuperar perquè ha perdut el
tren de la història. Sr. Casado, Sr. Rivera, Sr. Abascal, amb la
vostra política el tren s'ha perdut i la història és un jutge que
demana responsabilitats. Per aixó he començat preguntant-vos si de
veritat sou polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada