Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimecres, 2 d’octubre del 2019

Sr. CASADO, Sr. RIVERA, Sr. ABASCAL, DE VERITAT SOU POLÍTICS?


La política és un servei a la humanitat per a una convivència digna. No acuso, ni critico, parlo del que veig, del que escolto, del que llegeixo, del que gaudeixo sense oblidar el que pateixo. Vull pensar sempre bé dels altres i valorar alló que és positiu en les seves paraules i fets. Amics a qui dirigeixo aquest escrit, independentment de si esteu d'acord o no amb el que escric i penso, m'agradaria saber com definiu la política, quins són els seus objectius i com cal treballar per la convivència social. Em sap molt de greu, però no tinc arguments positius i sí, massa de negatius de la vostra voluntat política. La conclusió, que per a mi és greu, m'ha portat a pensar que està al servei del vostre egoïsme i seria un plaer escoltar perquè no tinc raó. Vosaltres heu estat escollits pels ciutadans espanyols perquè Espanya sigui un model en democràcia. I no ho és. I malauradament les vostres manifestacions són les que de veritat provoquen la discòrdia i la separació. Quan una persona té ferma voluntat d'unitat alló que primerament fa és demostrar-ho amb paraules i fets. Personalment sóc independentista i no em considero cap mena de trencador de convivència. La verdadera unitat es viu i és vivència humana, no de la terra. La unitat territorial defensada com argument de convivència té el mateix sentit de possesió comprada o rebuda en testament. Comprar persones, amb la moneda que sigui, és esclavitzar i fer servir el territori per imposar formes de vida és pitjor que una compra. Jo, independentista i de moment ciutadà espanyol, sóc totalment lliure de pensar en la independència de Catalunya i com es pot aconseguir. Dissortadament no he escoltat mai cap paraula vostra, ni he observat cap gest, que manifestès la voluntat de convèncer que és millor seguir sent ciutadans d'una mateixa nació. Només s'escolten amenaces amb la llei a la mà sense cap raonament sobre l'abast verdader de la llei. No hi ha cap llei natural, ni humana, ni política que pugui negar-me el dret a defensar pacíficament la meva independència. I si tanta seguretat teniu de la vostra postura d'unitat, que respecto, perquè no aporteu paraules, fets i lleis que promoguin el benestar quan alló que feu són amenaces legals que porten al malestar i a la misèria. La llei no és democràcia, és una servidora. Un servei a la societat per alliberar al pobre i facilitar-li un sostre i mitjans per poder viure decentment. Les paraules se les emporta el vent i no he vist cap acció que solucionés el sostre d'una persona seense llar. I vosaltres no sou cap exemple amb les vostres llars, algun de vosaltres en tè tres i la darrera de molts metres quadrats i milionària. Per què en el Congrès i el Senat es paga una llar a Madrid quan algun diputat o diputada són propietaris d'una o més? No he escoltat mai en les vostres paraules una condemna d'aquesta situació i com solucionar-la. Quan preneu un cafè en el bar del Congrès o del Senat el pagueu molt més barat que en els bars públics quan vosaltres cobreu força més que la majoria de treballadors. I ho trobeu normal. No digueu mentides, vosaltres sou servidors del poble i esteu al seu servei i el vostre sou el paga poble.Els fets i les idees dels ciutadans són per fer-vos pensar, per dialogar i per complir la llei que us obliga a respectar l'opinió sigui la que sigui, com manifesta la Constitució. Em sap molt de greu haver de dir el que dic, perquè ho penso i la Constitució m'ho recolza, però el vostre comportament és el responsable del clima de divisió que es palpa a Espanya i aquest clima l'alimenteu amb una política que de democràtica només en té el nom, perquè si ho fos de veritat el vostre treball polític el dedicarieu a la verdadera unitat de la convivència humana.
I aquest treball, que no feu, us el reclamen els pobles d'Espanya, que alló que us importa no és la seva identitat, sinò el seu vot per defensar una democràcia que no és la mateixa que els ciutadans de Castella, Extremadura, Andalusia, País Valencià, Aragó, Galizia, Astúries, La Manxa, Illes Balears, Illes Canàries, i com no, Catalunya volen viure, la demnocràcia de la verdadera llibertat, que és la garantia de la pau. Alló que demana Catalunya és gaudir del model polític que l'estat espanyol no va voler i ara li és impossible recuperar perquè ha perdut el tren de la història. Sr. Casado, Sr. Rivera, Sr. Abascal, amb la vostra política el tren s'ha perdut i la història és un jutge que demana responsabilitats. Per aixó he començat preguntant-vos si de veritat sou polítics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada