El
preàmbul de la Constitució m'ha fet reflexionar sobre la sentència
i el Tribunal Suprem i de retruc sobre el Govern. El preàmbul és la
base ideològica del redactat contitucional. No té pèrdua. Llegim:
“La Nació
espanyola amb el DESIG d'establir la justícia, la llibertat i la
seguretat i de PROMOURE el bé de tots els que la integren, en us de
la seva sobirania, proclama la VOLUNTAT de:
-garantir la
convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de
conformitat amb un ordre econòmic i social just
-consolidar
un Estat de Dret que asseguri l'imperi de la llei com a expressió de
voluntat popoular.
-protegir
tots els espanyols i els POBLES d'Espanya en l'exerccici dels drets
humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
-promoure el
progrès de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar una
qualitat de vida digna.
-establir
una societat democràtica avançada, i
-col·laborar
a l'enfortiment d'unes relacions pacífiques i de cooperació eficaç
entre tots els pobles de la terra”
La primera
reacció que vaig tenir fou un suspens a la política de l'estat
espanyol. I al tornar-ho a llegir la paraula DESIG em va confessar
que amb aquest suspens el desig continuava i ja complien. I què hi
tenen a veure l'estat i el Tribunal? Senzillament són les
institucions responsables de dur a terme el desig. I a continuació
em pregunto: amb quin dret puc fer aquestes afirmacions.
Perquè la
sobirania resideix en el poble espanyol i jo encara en sóc poble.
Perquè
l'article 9 em diu que les autoritats PROMOURAN els drets; REMOURAN,
les dificultats i FACILITARAN una bona convivència. (Ho fa la
sentència?)
El
model polític és una monarquia parlamentària. Perquè hi estic en
contra? Senzillament perquè el rei no l'elegeix el poble, com hauria
de ser en una democràcia i segon perquè el rei entronitzat fou una
imposició franquista rebutjant el pare, que era qui hi tenia dret.
I per raons que no podien donar el vist i plau a l'escollit per
Franco i refrendat pel Congrès i el Senat. Una herència de la
dictadura.
La
Constitució parla de la INDISOLUBLE unitat de la nació espanyola.
Imposada aquesta condició per l'exèrcit i contrària al sentit
d'unitat, basada en el territori, i no en les persones. I aquest
concepte només el poden complir les persones perquè són lliures,
sent aquest punt contrari a la llibertat que és una llei natural.
El
tema dóna per molt. Acabarè amb unes preguntes en relació amb els
desitjos i en altres articles hi dedicarè més reflexions.
a)
qué s'ha fet i s'està fent perquè l'ordre econòmic i social
siguin factors de convivència democràtica?
b)com
han estat tractats els pobles espanyols, les seves cultures, les
seves llengües i les seves instituccions?
c)l'imperi
de la llei és una verdadera voluntat del poble espanyol
d)es
promou el progès? Molts joves no poden ingressar a la universitat;
les universitats estan mancades de recursos; els científics han de
marxar a l'estranger per poder investigar.
El
preàmbul és en síntesi la filosofia que dóna sentit a la
Constitució. Ja sé que el preàmbul no és vinculant però la
filosofia és el fruit d'un desig en vistes a una convivència en pau
d'Espanya i no veig en la llei integrada aquesta filosofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada