Sóc
independentista. Em vaig equivocar quan pensava que es podria confiar
en vos. Però la vostra trajectòria a partir del dia, que el PSOE
vos donar el vist i plau per aspirar a ser el President del Partit,
no em mereixeu cap credibilitat. I us ho dic des d’el respecte que
la meva religiositat cristiana m’ensenya a respectar fins i tot els
enemics. Fidel a la meva ideologia llegeixo cada dia la Bíblia i
aquests dies els salms del Rei David m’ han fet entendre en les
vostres paraules qué lluny esteu de la democràcia com a servei a
les persones, emparat en una llei que bàsicament està només al
servei del poder. David, rei de Judà, perseguit pel rei Saúl que no
accepta el canvi. Enfrontament de dues legalitats, només la política
té raó i no la voluntat del poble manifestada pel profeta ungint
rei David, destituint a Raúl. La realitat actual no és exacta, però
filosóficament és calcada. Per vos no hi ha altra llei que la
política, encara que aquesta llei sense la voluntat popular no té
efecte. Però alló important per vos és tenir la llei
independentment de la veu popular. I aquest és el problema que no
sabeu solucionar perquè de vell antuvi castigueu a les persones que
pensen, malgrat afirmeu públicament que respecteu les idees. Si les
respecteu perquè hi ha a l’estat espanyol presos polítics? Vos ho
negueu, però la veu popular ho afirma i esdevé una veritat que és
d’abast mundial. Si de veritat fóssiu demòcrata hauria sortit de
vos reunir-vos amb el president de la Generalitat i no exigir alló
que el poble no accepta. Sr. Sànchez, heu dedicat mai uns minuts a
pensar perquè els independentistes catalans volen separar-se
d’Espanya? Honestament crec que mai hi heu dedicat ni tan sol un
segon. I una altra pregunta: heu meditat en profunditat el preàmbul
de la Constitució que és la base filosófica en que s’empara? Oi,
que no? Comença amb un desig d’Espanya, desig que el govern no té
voluntat de fer-lo realitat. I mentre el desig és llei sense
raonar-lo per convertir-lo en una llei democràtica al veritable
servei de tots els ciutadans espanyols i els pobles que configuren la
nació. Aquest comportament té un nom: dictadura. I l’estat
espanyol actúa dictatorialment amb el model d’una monarquia
democràtica. Model imposat pel dictador Franco com ho demostra el
fet d’haver confirmat rei dd’Espanya a qui no li pertanyia per
herència sinò a qui Franco havia alliçonat i ben alliçonat. I les
proves, com l’actual rei acusa Catalunya i Catalunya no el vol. Si
tan demócrata sou no encaixa amb l’oblit dels partits catalans que
heu practicat en la reunió només amb els espanyols. Democràticament
incomprensible. Sr. Pedro Sànchez porteu Espanya cap el pedregar i
els ciutadans espanyols no s’ho mereixen. Només heu fet servir la
violència amb la presència policíaca i només veieu les fogueres
però no us interessa arribar al fons de qui les ha encès, quan les
fogueres són el resultat de la violència que necessiteu per aplicar
la llei. Heu pensat, per casualitat, que poden ser infiltrats?. Us
heu dedicat a valorar el comportament de policies mofant-se
públicament dels independentistes amb accions que van fer demanar a
algún hotel la seva retirada? Del vostre comportament es dedueix que
els policies no són lliures i per tant tot el que fan és bo encara
que deixin invàlides algunes persones. Les vostres paraules de
diàleg són buides perqué no teniu el coratge de reunir a Catalunya
en la taula de diàleg a tots els partits, unionistes i
independentistes i sortir al carrer a parlar amb la gent, pensi el
que pensi. Actuarà alguna vegada el govern d’Espanya amb el més
estricte sentit democràtic. Els fets indiquen que no. I així va el
país. Al precipici, Catalunya ho vol evitar i l’estat esspanyol fa
l’orni. Fer l’orni és actuar en contra criminalitzant. La dita
espanyola ho diu prou clar: “hechos son amores i no buenas
razones”. Quan els fets no són amors, que són les raons?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada