JUGAR AMB LA HISTÒRIA NO ÉS DEMOCRÀCIA

El president en funcions Pedro Sànchez proclamava exultant que l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos era una gran victòria de la democràcia. Personalment penso que és tot el contrari. Amb quaranta anys de democràcia no haver pensat altres esdeveniments i fets per poder tenir fe en la democràcia espanyola, vantar-se del trasllat de les despulles del dictador com un fet històric excepcional, no és res més que dormir a la palla i confondre progrès amb enderrariment. Els incondicionals del dictador l'homenatjaran on sigui i ara, encara més, per fer més clar un ultratge del govern espanyol a la història. Però les circumstàncies en que es fa els trasllat, l'expressió de “atado y bien atudo” continúa intacta, amb la particularitat que la memòria històrica esdevindrà un record d'un oblit polític incapaç de fer justícia als milers d'afusellats abandonats a les “cunetes”. El moment en que es dur a terme l'exhumació és un acte clamarós de campanya electoral fent joc amb la publicació de la sentència del procès contra Catalunya. Desde la meva visió una vergonya històrica. La JEC prohibint llaços grocs i frases denunciant injustícies ha tancat als ulls davant una acció electoral clarament favorable al PSOE. Una raó més a favor dels que no ens mereix credibilitat la JEC. Es traslladen, no es destrueixen, al cap i a la fi són restes, però la monarquia espanyola és la continuitat del franquisme per més que democràticament s'intenti revaloritzar. I que és una herència franquista de continuitat no és cap mentida, perquè mort el dictador les CORTS encara dictatorials proclamaren rei d'Espanya a l'hereu a qui no pertanyia, perquè l'hereu era el pare del rei entronitzat, rebutjat per Franco. Sr. Pedro Sànchez, canviarà la política espanyola amb el canvi d'ubicació de les despulles? Les despulles no parlen, els seus seguidors, sí i a partir d'aquest moment encara parlaran més. Sr. Pedro Sànchez el seu historial el denuncia i disortadament el seu socialisme no és el del pare del socialisme espanyol que si aixequès el cap de la seva tomba s'avergonyaria del partit que ell tant estimava.I reflexioni, Sr. President, que si va arribar al càrrec és perquè els independentistes, que tant odia, li van obrir la porta. Dissortadament en la història d'Espanya, el seu estat no sempre ha estat governat per Presidents coherents. No li retrec que sigui contrari a la independència, li retrec que actúi contra la filosofia de la democràcia perquè la democràcia no la fa la llei, la democràcia escriu la seva, centralitzada en la defensa dels drets humans, centralitat massa sovint vulnerada pels governs de l'estat espanyol. I aquesta és la seva creu perque feu mans i mànegues per una imatge de dignitat política tacada per la descoordinació dels partits polítics espanyols, que a l'hora de fer campanya no exposen la seva filosofia i el seu programa sinò que basen la seva campanya en desacreditar al contrari, escàndol que es viu massa sovint en les corts espanyoles. En massa manifestacions seves i dels seus ministres sempre s'hi intercalen paraules injurioses com en l'expressió de la vice-presidenta del Govern, Sra. Carmen Calvo quan diu “que la guàrdia civil surti de Catalunya és només un desig polític aberrant”. I no creu, Sr. President que no convidar a la màxima autoritat catalana a un acte de la Unió Mediterrània, celebrat darrerement a Barcelona, és una demostració de la nul·la voluntat d'arribar a enteses amb el diàleg? Quin és el concepte de la democràcia del PSOE? Concepte que cada dia esdevé més feble quan es descobreix, per exemple com ha succeït darrerement, un membre del Centre Nacional d'Intel·ligència passejant a Manresa amb un llaç groc i l'estelada, dissimulant l'espionatge? Sr. President em pot negar que tinc tot el dret de pensar que l'enviament de policies i guàrdia civils a Barcelona en ocasió del coneixement de la sentència del procès es déu a la por causada pel convenciment que la sentència és un reflexe de injustícia? Prevenir, a vegades és acusar al contrari del mals que comet el que actúa de previsor. La situació política que s'està vivint a la pell de brau aquests primers dies del mes d'octubre de 2019 no és res més que una desviació democràtica i constitucional. Jugar amb la història no és democràcia he titolat aquest comentari. I aquest joc polític que es juga a l'estat espanyol és un perill molt greu a tots nivells, autonòmic, nacional, internacional i mundial. I acabo amb una pregunta demanant una opinió. Sr. Pedro Sànchez els presidents mundials més importants per poderosos són veritablemnt demòcrates defensors dels drets humans? Voldria pensar que vos us en sentiu.