No
vull vantar-me de passeir la veritat absoluta, segueixo la meva
veritat que respecte la veritat de l’altre. Però la meva veritat
llegeix la història actual i vol entendre els seus missatges.
L’afirmació no és meva però la signo i és d’una personalitat
cultural internacional afirmant que la història no la fant els
polítics sinò els poetes. Seguint les manifestacions dels poders
fàctics espanyols en relació amb Catalunya, que fa història
malgrat la política centralista, encara em refermo més en la meva
concepció de la democràcia espanyola. Buscar culpables en el
tsunami popular palesa ignorància social ignorant el poder de la veu
del poble. El tsunami popular és l’oposició al tsunami polític
per la senzilla raó que el popular es base en la paraula i el
polític en la força del gènere que sigui, física o psíquica. I
una demostració me la dóna el fet que no he escoltar cap valoració
positiva, per exemple, de les “marxes populars”, que han estat un
exemple de respecte, pacifisme convertint l’oposició en una festa
reivindicativa. La política de l’estat només s’ha centrat en la
violència i no ha fet cap reflexió sobre la possibilitat que el
govern amb la seva postura en fos també culpable. Els incidents de
Barcelona i capitals catalanes a qui beneficien més sinò a la
política del govern? No afirmo que els provocador fos el govern,
però sí el culpo que només culpa l’independentisme que mobilitza
milions d’independentisme sense provocar cap incident. La policía,
ens diu el govern, ha complert. No hi ha cap infiltració? Ho poden
assegurar? Cal demostrar-ho, perquè situacions que ho evidencien
n’hi han hagut. La violencia provoca violencia i a Catulunya hi ha
enviat el govern forces de violencia, no de diàleg. La veritat no
es demostra només amb paraules, sinó amb fets. I els fets són els
que són.I el govern comença sense escrúpols que l’independentisme
és il·legal, antidemocràtic, violent i fins i tot criminal. Jo sóc
independentista, defensor de la legalitat, demócrata, no violent i
convençut que la criminalitat és resultat d’una política
inhumana de milions d’anys d’història. La resposta als
incendiaris de Barcelona presenta tres versions. A) independentistes
que no estan d’acord amb el poder, sigui estatal, sigui autonòmic;
B) independentistes bque responen a l’estat amb les mateixes armes
violentes i C) unionistes que tot si val contra Catalunya, a l’estil
dels atacs de la falange, alentats per partirs de dretes. I l’estat
no ha donat proves de cap mena d’anàlisi, només afirmar que els
violents pagaran amb el pes de la justícia. Ho escric amb molta
tristor. No s’intueix cap voluntat de diàleg obert, democràtic,
solidari només persecució, sancions i rentar-se les mans davant la
incapacitat d’afrontar els problemes. Fa tot l’efecte que la
cerca de la veritat fa basarda i pànic per la possibilitat o
seguretat d’haver de reconèixer graus de culpabilitat. La
incapacitat de llegir el risc climàtic amb fets no amb paraules,
recolza la incapacitat de llegir la història,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada