“No hi ha mal que per bé no vingui”

En la meva lectura del matí el títol del capítol m'ha copsat. Diu:”Me mantengo abierto y receptivo a todo la bueno”. I tot seguit la dita castellana de “no hay mal que por bien no venga” m'ha obert els ulls mostrant-me el camí.. I m'he preguntat: com puc ser esperançat si alló que m'arriba em fa mal? I reflexionant sobre la meva persona lliure he deduit que estic capacitat de trobar el bé en alló qjue em porta al mal. I per aconseguir-ho he de ser coherent amb el sentit de la meva llibertat. La llibertat és una qualitat inherent al fet de ser persona, però també ho és la intel·ligència, la racionalitat i la passió. La llibertat pot ser passional però el seu exercici no és intel·ligent i racional si el desig passional no esdevé un resultat positiu. I és precisament aquest exercici intel·ligent de la passió el fruit de la dignitat.En la meva condició de persona lliure he de ser capaç de raonar tot alló que m'arriba si estimo la meva dignitat. I no tot el que m'arriba porta el segell del bé, de la capacitat de millora, en aparença i amb la intel·ligència puc esbrinar quina és la finalitat dels missatges. Hi ha missatges que són difícils d'entendre quan són contraris a les idees pròpies essent sancionadors del meu obrar. Per exemple una acció policial produída pel meu exercici de llibertat en la convivència.Sortint-ne perjudicat i, tal vegada ferit, puc descobrir el bé que per a la meva persona pot suposar sense necessitat de renunciar a les meves idees de llibertat. I ho puc descobrir si amb el meu comportament i raonament continúo sent una persona digna en l'exercici de la meva llibertat fent més solidària la humanitat global. La vida quin objectiu és la felicitat en la convivència, està plena d'obstacles i perills. Algun sentit té aquesta realitat. El primer risc l'aporta la felicitat del naixement. Depents totalment dels altres i el teu desenvolupament està condicionat per la qualitat humana dels pares, familiars i els educadors. De la qualitat educativa rebuda depen l'exercici posterior de la intel·ligència i de la passió. I l'us de raó pot estar condicionat si la teva intel·ligència no defineix la teva personalitat. Una educació dolenta pot reconvertir-se escoltant la veu interior del teu jo. Sortosament la condició humana amb les seves qualitats pot arribar al bé malgrat el mal rebut. I és aquesta la grandesa. Però disortadament la política dominant actúa de tal manera que anul·la la personalitat perquè accepti que alló que li imposen és el bé, un bé que canvia de direcció quan canvia el poder. Al poder no li convenen persones dignes, necessita esclaus perquè d'aquesta manera es creu un déu. La filosofia popular del no hi ha mal que per bé no vingui és contrarrestada pel la forma sibilina i subtil de presentar el bé amb imposicions d'esclavitut. Dissortadament les lleis de la política no sempre són lleis defensores de la dignitat humana sinó bàsicament defensores del poder, fins i tot en una democràcia. Aplicar el no hi ha mal que per bé no vingui té un sentit pedagògic que porta a la convivència pacífica i dignifica l'ésser humà. En el desenvolupament de la humanitat des d'els orígens de la seva història, el poder sempre ha actual amb el lema d'imposar el mal de l'egoïsme en el poder com un bé i d'aquesta manera tancar la boca dels ciutadans impedint-els-hi la seva capacitat de pensar. La solució de la filosofia popular convida a pensar perquè és el camí del benestar social, però la filosofia popular no és volguda i no l'accepta el poder quan perd la seva condició d'humanitat global.Quan la persona és digna compleix la frase del principi “me mantengo abierto y receptivo a todo lo bueno”.