Tenia amb prou feines
nou anys, un cop acabada la incivil guerra. La parella corresponent
de la Guàrdia Civil passava per les cases de pagès i saludava
atentament en el seu recorregut. Eren uns guàrdies senzills i
humils, una imatge que no s'assembla a la de l'actual democràcia. És
veritat que acabada la guerra necessitaven ajuda i les cases de pagès
eren generoses. Però, com canvien els temps Sr. Pedro Garrido!
Aleshores, al menys a casa, respectuosos ho eren. El seu “ho
tornarem a fer” no genera la confiança de les parelles que
passaven per les cases de pagès.. Però analitzant atentament les
seves paraules i en l'entorn en que les va pronunciar, li he de donar
les gràcies en la meva condició d'independentista. I li he de donar
les gràcies perquè al copiar l'expresió de Jordi Cuixart, el meu
president d'Òmnium Cultural, ratifica la legalitat de l'expressió.
Si cópia l'expressió del contrari per defensar la seva idea,
significa que la del contrari es mereix el mateix sentit de
legalitat. Segurament em contestarà que manipulo les paraules, és
la seva opinió, però el mateix dret d'opinar que teniu vos, el tinc
també jo defensant una idea. Només hi ha una diferència en la meva
expressió no intervenen armes violentes i en la seva sí, la guàrdia
civil va armada. Una persona que se sent amenaçada per una altra
d'armada, ha d'acceptar Sr. General, que li surti de l'ànima una
expressió despectiva. I aquesta expressió desqualifica la persona,
però no la insulta, només expressa. Una pregunta, La Guàrdia Civil
en la seva tasca té prohibit pensar pel seu compte? Perquè si se li
prohibeix perd la qualitat de persona al perdre poder la paraula al
no pensar, perquè si ella no pot, és perquè altres pensen per
ella. I aleshores arribem a un carreró que ni Vos, ni jo volem. Un
guàrdia civil abans de ser guàrdia és persona i la seva dignitat
l'obliga a ser respectuós amb els seus actes encara que s'enfrenti a
un indesitjable. La dignitat no la teniu vos pel càrrec sinò per la
qualitat de persona. Heu pensat alguna vegada que podeu donar imatge
d'indigne amb les vostres ordres? Ningú està obligat a complir una
ordre injusta o que el sistema la fa injusta. I obligar a complir-la
a un subordinat no és res més que convertir-lo en un esclau. Es pot
emprar la violència? Hi ha ocasions en que, sí. En defensa pròpia,
quan un lladre fuig, quan la persona que es deté és un criminal que
respon amb una arma, quan la persona a detenir està maltractant a
una altra persona, però procurant respectar la vida si és possible.
Sr. General amb tot el respecte, el meu pensament pacífic de
llibertat no pot ser mai una raó per detenir-me i amb la Constitució
a la mà teniu el deure de remoure els inconvenients, promoure una
entesa i facilitar el consens. Una persona que pensa sempre està
disposada a parlar. Sr. General, el dia 1 d'octubre de 2017, vàreu
dialogar amb la gent que va donar una lliçó exemplar de democràcia?
Els únics que demanaven pau i respecte són els que estan
empresonats i exiliats. Abans de detenir una persona cal està molt
documentat i per estar-ho s'ha de parlar amb ella, no només amb
l'acusador. I aquesta condició els comandaments de la guàrdia civil
no la van complir. Està segur, Sr. General, que el copiat “ho
tornarem a fe” no és una amenaça? En la mateixa línia, em pot
explicar el títol d'”operació Judes” en la detenció dels CDR?
És una operació que pel sou nom em dóna raons de malpensar. Sr.
General, per acabar. L'article 203 de l'enjudiciament criminal, diu
que la sentència s'ha de dictar al tercer dia de llest per a
sentència.
Fa quatre mesos, penso
que tinc un argument prou legal per no tenir fe en la justícia. Sr.
General són moltes les circumstàncies que em porten a dubtar de la
justícia i de la democràcia espanyola. Sóc independentista i
defenso que la llei s'ha de complir. I la Constitució em dóna la
raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada