Arrimades i el dret a decidir

Tinc una pregunta molt senzilla, perquè la Srta. Arrimades s’ha afiliat a C’s? Qui ha pres la decisió? Per què penso que és un exercici de llibertat personal. I aquest exercici només el podia prendre ella perquè la llibertat la gaudeixen les persones. Fins aquí res a objectar. És d’un partit unionista perquè ella així ho ha volgut i decidit. El conjunt de membres del partit de Ciutadans, suposo, que lliurament han pres aquesta decisió i que no ha estat cap llei que els hi obligués. Per què si ha estat per obligació, neguen la llibertat de les persones. I no penso que contradiguin el fet de ser persona, per què una de les característiques rau en el fet de ser lliures. Srta. Arrimades, vostè se sent lliure? La seva llibertat, qui li ha atorgat la naturalesa o la llei? Suposo que ha escollit lliurament formar part del seu partit. Segons la seva acció, jo també sóc lliure per formar part del col·lectiu de persones que defensen i volen la independència de Catalunya. Srta. Arrimades, les idees les fan triomfar les persones i quan en una col·lectivitat important coincideixen tenen dret a ser respectades i escoltades i a treballar per dur-les a terme. Vostè treballa per dur a terme les seves idees que són les del seu partit, per quin motiu no puc defensar les meves que no són les seves? Srta. Arrimades el dret a decidir és un dret natural i fonamental per la dignitat de la persona i una persona és digna quan pot ser ella. I quan aquest dret defineix un col·lectiu no hi ha cap llei que pugui prohibir-li el seu exercici. Els pobles són col·lectius amb dret a ser. I Catalunya és un poble amb identitat, personalitat i capacitat per ser. Srta. Arrimades algú li nega el seu dret a ser del C’s? No em digui que els independentistes perquè aquest argument és una fal·làcia manipuladora de la realitat. Personalment puc ser i sóc contrari a les idees del seu partit perquè el considero contrari i fins i tot enemic de Catalunya. Puc entendre, que vostè, que no és filla de catalans desitgi que Catalunya sigui Espanya, però sortosament el que en formi part no vol dir que ho sigui. Personalment sóc català, amic d’Espanya, però no espanyol encara que el DNI sigui espanyol. La identitat la dóna l’esperit, no la llei. La llei ha de fer possible la convivència entre identitats diferenciades. I aquest és el repte que la nació espanyola no entén i a vostè li és difícil. Dissortadament el seu partit no és tan net com ens volen fer creure. “Cuando el río suena, agua lleva” diu el refrany castellà i les aigües del vostre riu fan soroll. Un soroll molt intens rau en el fet de no reconèixer el dret a decidir, que és un dret personal i si els components d’un gran nombre de persones el defensen,  com a conseqüència es forma una col·lectivitat amb drets propis irrenunciables. La política té per missió reconèixer, defensar i promoure l’exercici d’aquests drets. Els drets d’un poble són la base d’activitats que el cohesionen i voler descohesionar allò que la història ha beneït, com fa el seu partit, és anar contra la història, contra la natura i contra la convivència. N’hi ha més d’acusacions contràries a la convivència universal de la societat, com per exemple el tractament que en fa de l’idioma català. Srta. Arrimades, la gran acusació que posa en evidència la mare de tots els mals és la negació del dret a decidir, que té com a conseqüència negar la llibertat de les persones destruint la seva naturalesa. Sense llibertat no hi ha ésser humà. I questa és la conseqüència del posicionament polític del seu partit. La veritat no s’aconsegueix imposant idees sinó respectant les dels altres i dialogant. I Srta. Arrimades, perquè el seu partit sigui dialogant li falta la base de la llibertat.