IMPORTÀNCIA SOCIAL DEL SUPERDOTAT

Els fets i els signes diferencials són una realitat irrefutable, tangible i consumidora de contradiccions. Les diferències també tenen nivells que massa sovint desconcentren i descontrolen. Els nivells superiors d’intel·ligència i creativitat acostumen a posar en guàrdia a la massa social mitjana. Però el problema empitjora quan la massa social mitjana està dirigida per una política sense capacitat creativa i mancada d’intel·ligència perquè aleshores el superdotat és presentat com un perill per a la societat. Només quan el superdotat aporta amb el seu treball fruits que milloren la convivència comença a ser valorat i acceptat i  és enlairat en l’altar de la història el dia de la seva mort. Existeixen aportacions de persones superdotades en alguns camps del comportament humà que no mereixen la valoració merescuda fins que no està entre els mortals. I sovint les lloances es magnifiquen més del compte i qui ho fa és aquell que no creia en el superdotat traspassat. Dissortadament els verdaders mèrits de moltes persones és reconeixen que ens han deixat. En tenim un exemple prou clar en la mort de Johan Cruiff. Els mitjans de comunicació li han dedicat temps i espais en grau superlatiu. Fins i tot per persones que en vida no li respectaren la seva vàlua. Oblidant les exageracions és bo reflexionar sobre els verdaders valors del personatge. Fa la impressió que molta gent ha descobert en ell la relació de l’esport amb la convivència. Cruiff ha estat un veritable geni de l’esport i la seva actuació ha incidit en la convivència nacional catalana i en la convivència internacional. L’esport és una activitat de relacions humanes i de convivència. L’esport és pedagogia pura per descobrir l’orientació que li has de donar a la teva vida. I aquesta vessant pedagògica i també psicològica no ha estat prou treballada en el camp de l’ensenyament. Penso que la Fundació de Johan Cruiff i l’orientació universitària que li donà és socialment un orgull i un encert. Curiosament la premsa catalana remarcava aquesta circumstància escrivint: “Wouter Poels (Sky), format en màrqueting i comunicació a la institució que l’ex-jugador i entrenador del Barça havia impulsat, és el més ràpid a Valls.” (L’Esportiu, dissabte 26/3/2016). Una relació molt positiva de la importància de la formació en el rendiment del treball de les persones. La naturalesa no és massa generosa en l’oferta de genis. Sap el que fa. L’abundància no és mai barem de qualitat superior. Els genis no abunden, però són efectius i positius en el marc on es mouen, cultural, esportiu, laboral, polític i social. El problema dels nostres dies rau en el fet que els genis no dirigeixen però pensen, produeixen i els seus fruits es valoren desprès de morts. I per contra partida els espais de direcció no estan en mans dotades com cal per complir la seva missió. Penso, humilment, que el directiu superdotat és aquella persona que sap trobar l’home o la dona ideal per a la funció social que ha de desenvolupar. I en això, també Cruiff fou un exemple, encara que criticat, però els fruits són els fruits.   Quins són els fruits de la política mundial i nacional del segle XXI? Tenen molt que desitjar. Sembla ser que el món de la política és l’espai on més abunden les mitjanies en els llocs de direcció. Per què? Senzillament per què els programes educatius existents no cataloguen amb justícia i veritat els alumnes d’avui que han de ser els dirigents de demà. Falten Cruiffs en l’esport de la vida.