DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El protagonisme de la poesia en la convivència humana és una realitat enriquidora i constructiva. Un reconeixement de la seva capacitat creadora. Gràcies a la capacitat poètica que cada persona atresora  la humanitat progressa i millora. Dissortadament  moltes persones no tenen consciència d’aquest valor humà i el seu progrés està condicionat. Els hi falta la vitalitat del seu esperit que modela les influències que rep dels altres. Sense aquesta modelació la seva capacitat poètica resta inactiva i no sent el desig, ni la curiositat davant l’oferta. I és una verdadera llàstima que massa sovint la crida del sentit poètic esdevingui aquell curs d’aigua que passa de llarg i no rega els camps i els horts que només el veuen passar. És veritat que sovint hi falta el treball del pagès del camp poètic que no només sembra i recol·lecta sinó que també ensenya a tenir-ne cura del procés de la llavor, una vegada sembrada. El dia mundial de la poesia esdevé la festa de la recol·lecta. En la majoria de celebracions es llegiran  poemes dels poetes d’elit. És veritat que ells són l’objectiu a assolir per la seva perfecció tècnica en el domini de la llengua i de les normes que defineixen els poemes. També és veritat que els grans poetes han de ser l’exemple i els mestres que animin a les persones a descobrir la seva qualitat poètica i manifestar-la. Els poemes no són en ells mateixos poesia, són els vehicles i com a tals depenen del model com si d’una marca de cotxes es tractés. La poesia és l’ànima de cada poema i d’acord amb la qualitat d’aquesta ànima la poesia impactarà  més o menys. ”El hábito no hace el monje” diu el refrany castellà. Els vestits poden ser més o menys vistosos però la qualitat de la persona no depèn dels seus vestits sinó de la qualitat de la seva vida i dels seus actes. Un poeta amb faltes d’ortografia i una sintaxi defectuosa pot ser un gran poeta per la força expressiva i educativa del seu missatge. En la societat d’avui dia amb un gran respecte a totes les persones no es dubta de la qualitat humana d’aquelles que amb tota normalitat vesteixen amb robes estripades voluntàriament i al seu costat n’hi ha que la porten perquè no tenen prou diners per comprar-ne al seu gust. Sincerament penso que el dia mundial de la poesia hauria de ser el de la invitació a totes les persones per descobrir el poeta que elles són i la possibilitat que tenen de contribuir a una millor convivència amb la seva poesia. La festa mundial de la poesia hauria de ser la gran festa de la pau, perquè són els poetes els veritables configuradors de la història i de la convivència humana. Els poetes de veritats són aquells que la seva vida és poesia, no els que viuen de la poesia, amb tots els respecten vers ells.