Els sentiments de condol per la mort d’éssers
estimats no entenen, ni de
Constitucions, ni de lleis. El desgraciat accident de Freginals causà la mort a
noies estudiants de diferents nacions, essent Itàlia la més castigada. El
govern italià informà, també el President de la Generalitat, del viatge del seu
President a Catalunya per acompanyar els familiars de les víctimes en un moment
tan dolorós. El Govern Espanyol prohibí al President de la Generalitat anar a
rebre l’il·lustre visitant. Sortosament el President Català donà preferència a
l’humanisme abans que a la llei. El Sr. Rajoy tan amic de la Constitució
s’oblidà que l’espanyola en el seu preàmbul diu: “garantir la convivència democràtica dins la
Constitució i les lleis d’acord amb un ordre econòmic i social just” Acompanyar el dolor és convivència i ordre social
just, Sr. Rajoy, el que no és ni democràtic, ni ordre social just és que la
representant del Govern Espanyol es retiri i abandoni. El paràgraf 2 de
l’article 9 encara és més explícit: “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat
i la igualtat de l’individu i dels grups en el qual s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o
en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els
ciutadans en la vida política,
econòmica, cultural i social”. Va
complir el President del Govern i la seva representant a Catalunya l’article
citat que segons el qual els ciutadans catalans i els seus representants tenien
tot el dret de rebre el President d’Itàlia en una visita que fonamentalment era
social? Manipular políticament el dolor i la mort no és només antidemocràtic
sinó inhumà. L’article és prou expressiu de quina ha de ser l’actuació dels
poders públics davant d’obstacles. Tampoc aquesta vessant es va complir. Quina
diferència d’interpretar la democràcia i els poders públics, del govern italià i
del govern espanyol. Itàlia informa esperant la presència, Espanya no informa,
prohibeix. Quin és el govern democràtic, Sr. Rajoy? I amb la Constitució a la
mà havia de remoure les dificultats. Negar la presència del govern català era
negar el dret dels catalans a solidaritzar-se amb el dolor dels familiars de
les víctimes. És molt greu aquest comportament. Fins en el dolor impedeix ser
catalans. La fredor política massa sovint és inhumana.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada