Dissortadament no sempre els fets concorden amb les
paraules, Sr. Gonzàlez. El “váyase, Sr. Gonzàlez, d’Aznar” esdevé en
l’actualitat el mateix però ho diu la història. La seva filosofia política no
és socialista i no ho és perquè la seva vida no ho és. L’esperit del socialisme
no era afany de ser ric, era afany de lluitar per la dignitat de totes les persones
i el seu exemple ha desembocat en fer-se milionari i viure com un
multimilionari i també amb les seves paraules. Què se n’ha fet d’aquell advocat
sevillà escollit secretari general del socialistes a Suresnes? La història, Sr.
Gonzàlez és inflexible, momentàniament pot esdevenir manipulable, però les
manipulacions tenen peus de fang i cauen i en la caiguda apareix la denúncia de
la indignitat. És indigne Sr. Gonzàlez la fotografia que corre per les xarxes
amb banyador i la seva esposa fent-l’hi massatges mentre es fuma un gran cigar
a l’estil dels grans milionaris. Cada vegada que l’escolto les seves paraules,
d’una persona que havia admirat, em produeixen el regust de com la política
esdevé corrupció de persones que
marcaven unes fites històriques democràtiques i la política les ha convertides
en manipuladores. Sr. Gonzàlez les seves riqueses dintre i fora d’Espanya i
algunes en països gens exemplars democràticament i molt favorables al diner
pesen sobre el seu cap com una espasa de Democles per fer justícia a la
història. El socialisme no ha complert amb el desig democràtic d’Espanya perquè dirigents que semblaven decidits a un
veritable canvi, la continuïtat de la dictadura feixista els ha canviat a
ells. Sr.Gonzàlez vos podríeu ser
socialment un exemple si com vos tots els espanyols gaudissin de la dignitat
humana que com a persones els hi correspon i el seu pas per la política, els
fets demostren que heu fet allò que és contrari. Una cosa tan senzilla com el
que vos cobreu per una conferència és la demostració de la desviació
democràtica de la vostra posició política, perquè sembla ser que hi podrien
viure vuitanta famílies mileuristes durant un més i si es contabilitzen altres
guanys el nombre de ciutadans que podrien viure-hi augmenta. Sr. Gonzàlez no caigui més baig defensant que els
treballadors adaptin els seus sous a les circumstàncies de crisi quan la crisi
l’han creada i convertida en un risc nacional comportaments com el seu i de
polítics al seu estil que tampoc han estat prou intel·ligents per complir la
norma base de la democràcia que és el respecte a les persones. Els greuges són
molts Sr. Gonzàlez i seria millor que reciclés i valorés tot allò de negatiu
que ha tingut la seva política d’estat. Reconèixer els errors és una dignitat
que només la compleixen les grans persones, que sovint són les més humils. A la
política espanyola li falta humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada