Gràcies, Otegui

Escoltar al bell mig del desgavell de la política espanyola una veu que fa costat a Catalunya emmirallant-se en la seva lluita per obrir un altra front independentista és una alenada d’aire fresc que dóna més fermesa a l’esforç i més confiança en l’assoliment de l’objectiu. Gràcies, Otegui. I quan Cathal Brugha, irlandès i seguidor de Llull en unes declaracions al Punt avui diu: “Veiem Irlanda i Catalunya seient de costat a Europa” el sentiment de companyia s’enforteix, encara més, i la caminada esdevé més segura. Però existeixen més raons que esdevenen més poderoses i convincents quan es comprova els pals a les rodes que certes polítiques posen al procés de la història. I aquestes raons són més convincents quan les solucions polítiques no són de futur sinó de retorn al passat. Amb els respectes que es mereixen les persones, una coalició entre PP, PSOE i C’s per governar Espanya en el segle XXI és un greu pas enrere perquè és una solució que no escolta la veu de les persones. Se’m fa francament inversemblant escoltar a Mariano Rajoy defensar que el PP ha de liderar la formació de govern perquès és el partit més votat i per altra banda renuncià a l’oferta del rei per formar govern. Ni el PP té autoritat, perquè el poble no li ha donat, ni PSOE-C’s, per la mateixa raó. El panorama és francament descoratjador perquè els polítics sortits de les urnes no tenen capacitat de lideratge, ni d’entendre la democràcia d’acord amb el resultat electoral. Per dignitat humana i política els líders dels tres partits allò millor que poden fer és abandonar la política i tornar a la seva feina que és el millor que poden fer per Espanya, sempre que la seva feina sigui digna i honrada. Le necessitat d’una nova fornada de polítics i de gent diferent és cada dia més urgent perquè l’horitzó de futur que marca el nou camí de la humanitat és incompatible amb idees i sistemes del segle XX. Fins i tot la democràcia demana a crits un regeneració perquè la veu popular hi ha de tenir més presència a tots nivells. La humanitat amb els seus moviments reclama una nova organització política en la que la riquesa, independentment de les diferències, esdevingués un servidor del benestar de tothom, no només d’uns pocs. Per què sigui possible és imprescindible en el món de la política reconèixer els drets naturals de les col·lectivitats amb identitats clares com defensa Otegui, Cathal Brugha i els independentistes catalans. Allò primer que cal és valorar la dignitat de les persones, perquè la dignitat no la donen els càrrecs, es mereix. I el reconeixement de la dignitat de totes les persones a la pell de brau no supera en l’examen de la història, el suspens.