Diàlegs per convicció i diàlegs per circumstàncies

Certament la saviesa és una bona companyia en el viatge de la vida. Però no sempre els companys de viatge són savis. Canviar d’opinió pot esdevenir un acte d’intel·ligència però massa sovint no és res més que una conveniència per millorar la imatge. Dissortadament l’actual govern espanyol està demostrant que en aquest exercici és un veritable mestre. Però la bonica pell d’ovella del seu nou vestit amaga l’espasa del poder per imposar la seva voluntat al marge de la capacitat dialogant de la Constitució. És una autèntica hipocresia voler fer creure als ciutadans que tenen la mà estesa a Catalunya i que és Catalunya qui no vol dialogar. Quan en les opinions hi existeixen diferències, són les diferències la base del diàleg i no renunciar a elles perquè qui pensa diferent segui a la taula. Dir amb un ample somriure que s’està disposat al diàleg però aparcant el motiu de les diferències és faltar a la veritat. Precisament està en les diferències el tema del debat. Exigir un consens absolut de l’estat en una qüestió, que pertany a una part considerable, és negar la sobirania que reconeix la Constitució a tots els ciutadans. Precisament són els diàlegs intel·ligents i raonables els arguments més palpables de les millores de convivència. La convivència és un dret natural que no es fonamenta mai en lleis imposades sinò en la voluntat de les persones. I quan en un model de convivència de quaranta milions, dos milions i escaig pensen que tenen dret a un model de convivència diferent, són sobirans per naturalesa i tenen dret a ser respectats, començant per acceptar un diàleg obert i sense imposicions. La convivència universal no es fonamenta en un model polític únic, sinò en l’acceptació dels diferents, respectant els seus drets i opinions, per bastir una convivència universal entre les diferències. La paraula convivència ens parla de diferències perquè significa viure conjuntament amb altres. Quan el govern espanyol diu que està obert al diàleg amb la mà estesa, la seva oferta no és un resultat intel·ligent sinò les forces de moltes circumstàncies que li neguen credibilitat. Es pot seure a la taula i parlar de la necessitat o possibilitat de la independència de Catalunya sense desmerèixer la Constitució, perquè és un dret natural superior a ella. I encara que un article es refereixi a la missió de les forces armades per garantir la unitat d’Espanya, aquest article no és de llei natural i és modificable i al ser modificable significa que parlar de la independència d’un poble de la pell de brau és un deure polític en l’actual convivència mundial. És indispensable per a una convivència que tots els beneficiaris de la mateixa estiguin obligats per la mateixes lleis? Precisament el fet de conviure significa harmonitzar diferents models. Tan pobre i feble és la intel·ligència de la política d’Espanya que confon convivència amb el fet d’ocupar el mateix territori? Conviuen les persones i els territoris són l’espai de les persones que decideixen els seus models polítics. Sincerament i amb molta consideració, demanaria als polítics espanyols un aprofundiment intel·ligent i racional de la filosofia de la convivència. Només una manipulació egoista dels conceptes polítics és incapaç d’entendre que  estats que es reperteixen el territori, la península ibèria, Portugal (que ja és estat), Espanya i Catalunya (que està en camí de ser-ho) no poden conviure en pau respectant la sobiranies respectives. Estic convençut que la mà estesa de diàleg es deu a la convicció que la independència de Catalunya será una realitat en el marc de la Unió Europea i amb un somriure, que no és sincer, volen convèncer als catalans que retirin la seva voluntat der ser independent. No és ni intel·ligent, ni democràtic l’oferiment per què es fa amb l’amenaça d’una llei que en la seva base fou escrita per a millorar la convivència de totes i cadascuna de les persones que habiten el territori de la dita nació espanyola. Però la nació no la formen els territoris, sinò les persones. La llei natural, la racionalitat i la convivència universal compleixen els seus objectius quan respecten la  dignitat de totes i cadascuna de les persones. I de la mateixa manera que s’ha de respectar el dret de les persones que se senten espanyoles, també s’ho mereixen aquelles que se senten catalanes.