La Constitució i el missatge de Nadal

Les comparacions no acostumen a ser bones però la històiria envia missatges que haurien de fer pensar. El missatge de Nadal era un anunci dels àngels als homes de bona voluntat per a un món millor. El missatge de la Constitució espanyola de l’any 1978 anunciava un nou model de convivència democràtica a l’estat espanyol. Com a la cova de Betlem també a l’Estat Espanyol es va rebre el missatge amb il·lusió, el poble ho celebrava i els polítics, recordant els mags, feien l’ofrena a l’estat nou nat d’una nova ordenació, qualificada de democràcia. I com a Betlem els mags foren preguntats d’on residia el nou nat per adorar-lo quan la seva intenció era matar-lo. I a fe que els poderosos s’han fet seu el govern de la democràcia i aconseguit que no es compleixi el missatge. La demostració més clara ens la dóna la corrupció regnant malgrat la supervisió d’institucions quina missió és vetllat pel compliment de la llei, com és el Tribunal Constitucional. Guardant les distàncies em recorda en certa manera, en les formes, el Tribunal de la Inquisició. I és una llàstima que aquesta idea la comparteixi força gent, perquè es compleix alló de que”cuando el río suena, agua lleva”. En la història recent encara es recorda i  sobre tot la gent gran ha viscut el  testimoni de dos missatges amb efectes històrics sorprenents. Un d’ells universal, l’aparició del comunisme formant un imperi el de la Unió soviética. El missatge no era pas dolent, pretenia un ordre social més just per a tothom. Però com en el missatge de Betlem també sorgí un rei Herodes que s’apoderà del nom però manipulà el missatge. Les consequències són molt presents, encara avui. L’altre  missatge es produí a la pell de brau amb “el alzamiento nacional” i la manipulació de la doctrina catòlica transformada en nacional catalolicisme. I els efectes, a la vista estan en els nostres dies. I quan comparo l’evolució de la història fent el pas d’una dictadura a una democràcia i analitzo els resultats, m’adono de la feblesa dels avenços, que n’hi ha, però no per a tothom en el mateix ritme i intensitat. I interiorment em sublevo i denuncio la ineficàcia de les institucions democràtiques per assolir una convivència en pau de tota la humanitat. La meva senzilla capacitat d’anàlisi m’aconsella que per tenir una imatge global és imprescindible una visió intel·ligent i racional de les individualitats col·lectives, els estats.

I amb tota franquesa parant esment en la imatge de l’estat espanyol , la democràcia nadalenca pateix una manipulació que genera una desconfiança gens creativa entre la ciutadania, que escolta missatges d’una intensa mancança d’humanisme i d’un control desmesurat de la llei de base dogmàtica. I una democràcia en la que les formes són dogmàtiques, la convivència no es basa en els drets naturals de les persones sinò en l’egoïsme del qui més té. I la història actual està immersa en la lluita d’un desig democràtic de justícia per a tothom i l’egoísme del tot si val per ser més ric. I aleshores em pregunto, si les institucions tenen per objectiu la pau i benestar per a tothom i de fet no ho han aconseguit, quina credibilitat em mereixen i perquè he d’obeïr-les si són les primeres en no complir la llei que les hi atorga el poder? La veritat pels seus fruits els coneixereu quan esdevindrà una realitat?