És constitucional desautoritzar el poble sobirà?

La Constitució Espanyola reconeix molt clarament que la sobirania està en el poble i el preàmbul resumeix quina és la filosofia en que la llei dels espanyols es fonamenta. I al meu entendre aquesta filosofia no es compleix i algun article la desautoritza. Per poder ser sobirà cal ser persona lliure,  intel·ligent i responsable. I no és imprescindible que tothom pensi igual. Alló que cal és racionalitat i credibilitat. No és cap incongruència defensar que no sempre les majories tenen raó universal perquè hi ha raons de minories que necessàriament han de ser respectades i meditades. I aquest criteri té una base: les diferències de les persones. I en aquesta questió no n’hi ha cap d’igual. Resultat? Innombrables punts de vista sobre un mateix tema. Punts de vista que per a unes persones són veritats i per a altres no. No existeixen veritats absolutes, sí veritats creïbles. Un poble que es decanta per un model polític pot enfrontar-se a consideracions que urgeixen una posada en comú per coordinar la convivència. I la conclusió pot portar a la formació d’un altre model polític. Les lleis redactades pels humans no són absolutes i com la vida de cada persona avui hi és i demà no. I en base a aquesta condició humana penso que cap tribunal pot questionar i menys sancionar les manifestacions d’ordre polític d’un poble quan aquest  manifesta majoritàriament la seva voluntat. No és de llei natural obligar ni per les armes, ni per majories, ni per lleis a renunciar a constituir-se en estat un conjunt de ciutadans agermanats per la llengua, els costums, la història i la natura. Exigir una votació de tots els ciutadans d’un estat de quaranta milions de persones per valorar la voluntat d’un col·lectiu de tres milions és un comportament contra natura, un respecte molt feble a la persona i un model dictatorial de societat. I aquest no és el pensament bàsic de la Constitució Espanyola quan afirma que el seu model és democràtic i social. Ningú per jutge que sigui em pot obligar a no poder pensar diferent i com a consequència tinc tot el dret legal també per manifestar-me. I les col·lectivitats es formen a base d’individuus i un nombre considerable dóna força legal a la seva voluntat i cap llei anterior els hi pot negar aquest dret i molt menys quan aquest col·lectiu és hereu d’un model de convivència milionari. La Constitució Espanyola no té força per violentar la voluntat majoritària dels catalans i políticament els hi dóna la raó. Amb la Constitució a la mà, avalada per declaracions i pactes internacionals, el poble català té tot el dret polític i legal en constituir-se en estat independent. Les manipulacions no són lleis, són demostracions d’incompetència. I la Constitució no s’hauria de poder manipular. I aixó, com diria un castellà “es harina de otro costal”.