El missatge del Nadal, que els evangelis ens comuniquen
cantat pels àngels a les persones de bona voluntat, vint segles desprès de
l’esdeveniment, viu amb la companyia de la mort. El mateix anunci despertà en
l’ànima del poder la voluntat de matar
al portador de la pau. I aquesta voluntat continua dominant el món. Per què una
part de la societat l’ha convertida en moneda de canvi. És lamentable i
indignant com l’egoïsme manipula la història. Hipócritament el poder predica
que treballa per la pau mentre en fa de les armes una base de la seva economia.
Mentre la gent de bona voluntat es lliura en cos i ànima a la recolecta
d’aliments i joguines perquè les persones més pobres i els seus fills visquin
les festes i tots els dies de la seva vida amb els mitjans indispensables per a una
subsistènciam digna, la política mundial només trova la solució en les armes,
essent la gent innocent i humil la més sacrificada. Gran fracàs de la humanitat
que amb els milers de milers anys d’existència encara no ha après la gran lliçó
de la història que la base de la convivència rau en el respecte i defensa de la
dignitat humana.
Quina utilitat tenen les grans organitzacions mundials que se
suposa han de treballar per la pau quan els fets palesen la seva incapacitat?
Ser una potència mundial gràcies a les armes està demostrant que aquestes
potències mundials i els seus adláteres esdevenen impotències a l’hora de
garantir la pau. La política mundial del segle XXI demostra amb els fruits dels
seus treballs que han equivocat el conreu de la pau mundial. Les armes
provoquen la riquesa d’uns pocs amb la destrucció de la majoria. Dissortadament
darrera de les polítiques actuals, també dels estats que diuen viure en pau, la
guerra física i psíquica, és l’ambient que s’obliga a respirar també als
innocents. I l’anàlisi de la història sempre ens porta a la conclusió básica:
la vida de les persones no es respecte, es moneda de canvi dels egoïsmes
personals i col·lectius. De que serveixen les grans lleis i els grans pactes
internacionals si al cap i a la fi acaben en paper mullat?
Benvinguda la
Declaració Universal dels Drets Humans, però a nivell universal només és paper
mullat: ho demostra els milers de persones que moren per culpa de guerres
injustes i pels milers que moren ofegades en el seu intent de assolir una vida
millor i pels milers que moren de fam. I darrere, sempre una guerra. Només
caldria dedicar millor l’activitat política econòmica a la dignitat de les
persones que s’assoleix amb cultura i treball. Benvingvudes les organitzacions
mundials per la pau, però que no errin els camins pensant alló dels romans de
“si vis pacem, para bellum”. Cal canviar-ho per si vols pau, desenvolupa al
màxim la cultura fent més ferm l’humanisme. Dissortadament la feblesa de
l’humanisme porta als odis i dels odis a les guerres. Quan la mort digna de
tothom sigui porta de pau, les felicitacions de Nadal assoliran la veritat del
seu missatge. Ningú és amo de la vida de ningú. Només la naturalesa que compleix
el seu programa sense intromissions falses de suposats poders humans. S’hi
endevina
missatges de futurs
transcendents. I la consequència, cada dia será Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada