DESIG AMBICIÓS D’UNA CAMPANYA ELECTORAL

Primerament, un incís. No intento totalitzar, però el soroll d’uns pocs ensordeix, dogmatitza i actua dictatorialment. El mateix sistema electoral en el fons és una dictadura vestida de democràcia. La llei és la seva raó i la seva empara. Una llei estudiada i feta a mida. De la manera com es desenvolupa una campanya electoral, la meva afirmació resta palesa. En principi tots els partits que presenten candidatura tenen dret a ser escollits. Però només uns pocs són els preferits. I entre ells, es reparteixen el poder. Repartiment que no es fruit d’un raonament políticament racional sinò políticament passional on verbalment tot si val mentre es guanyi. Una campanya electoral, emmirallant-me en les viscudes, busca la victòria amb la complicitat de l’odi vestit de pell d’ovella. El respecte a les persones no té valor electoral, encara que es diu, s’escriu, es comenta que el votant és sempre intel·ligent. Però no em refereixo directament al votant, sinò el respecte als aspirants dels diferents partits. Es comença per l’odi a les persones que defensen idees contràries a les seves. No es respecta el dret a ser diferent i de la boca de polítics de primera fila s’escolten autèntiques barbaritats dignes d’un jutjat de guàrdia. No cal recordar la manera ignominiosa com des del gran poder de l’estat i del seu entorn s’ha tractat a  l’Artur Mas. Perdoneu, però a la guerra civil espanyola amb més gravetat se seguía la norma fem mal a la gent i així l’espantem, i en les actuals eleccions a Europa es   practica eliminem el president i s’acabarà la febre independentista. I de la mateixa manera que no es respecten les persones es destrueix la història falsificant-la argumentant sobre mentides. S’han proclamat moltes falsedats referents a la història de Catalunya i també a la d’Espanya. És una manera corrupta d’actuar. Però hi ha una circumstància que em fa poc creïbles les votacions electorals. Els drets als espais televisius. En una cursa tots els participants surten de la mateixa línea i arribaran a la  meta d’acord amb les seves possibilitats. En una cursa electoral, no. Els espais televisats no afavoreixen per igual tots els participants. Hi ha diferències descomunals. El partit que en les eleccions anteriors ha assolit menys vots, per exemple, de sortida té només un espai. El que en les anteriors va guanyar en nombre de vots en té vint-i-cinc. D’acord amb el nombre de vots es mereixen més o menys espais. Els partits grans bombardegen manta vegades cada dia i els petits, tal vegada, només tindran dret a un sol spot de propaganda. On rau la igualtat de drets? No m’allargo, però nomès una reflexió: al costat del President i dels tres partits que defensen el dret a decidir IC-V, ERC i CiU. Demostrarem que el poble coneix quins són els seus drets i els seus deures. La veu del poble en democracia és llei.