ELECCIONS I LLENGUATGE POLÍTIC

És sorprenent el llenguatge dels polítics en èpoques de campanya electoral. La norma  sembla ser la mateixa del gran capital, tot s’hi val per assolir el poder. I el llenguatge esdevè bipolar. Un pol és el gran públic, l’altre, els partits contrincants. I la manipulació de les paraules adopta dues direccions: una, aduladora i l’altra, destructora. Adular el votant perquè li doni la confiança i  credibilitat i la segona denigrar el contrari per demostrar la seva incompetència. I l’equilibri se’n va en orris. No existeix i els resultats són futur desencís, futura pèrdua de drets assolits, futura pèrdua de bens i conseqüentment més pobresa. Però la classe política no apren dels seus errors i dissortadament una gran majoria dels votants tampoc aprenen de les seves pèrdues. I la política balla en la corda fluixa. Malauradament  l’insult i la denigració troben formes sibilines per demostrar que no s’insulta, ni es degrada. I aleshores la mentida campa al seu aire com una veritat salvadora. Hi ha manifestacions  polítiques que són pura demogògia. Un exemple, petit, però real i personal. Vaig rebre, sóc jubilat, un comunicat en el que se m’informava que la meva nòmina d’enguany tindria un augment del 0’25 %. Però, oh bona nova, resulta que tot i l’augment hi perdo. Cobro 40€ menys cada més. I ningú em dóna explicacions. Quina credibilitat em mereix a mi el partit responsable de la governabilitat nacional?  Tota aquella propaganda que argumenta destruint el contrari, automàticament queda borrada de la meva ment. Dissortdament, en campanya electoral, gairebé tota l’argumentació només es sentimental i racionalment no té cap mena de suport. Ja no parlem de base històrica. I és curiós com a casa nostra en cada campanya electoral sempre es cau en el mateix error: votar al que més perjudica al poble treballador. Quina és la situació actual de la majoria del poble espanyol? Què falla? Senzillament una informació creïble, uns debats racionals, un diàleg honest i sobre tot un respecte a la dignitat de totes les persones. La primera lliçó del codi polític actual no és pas aquesta. És imprescindible per a la credibilitat tenir cura del llenguatge, al pa, pa i al vi, vi, com deia el meu avi i els de molts dels lectors.